(Catalunya, segle XIV)
Il·luminador. Il·luminà un llibre d’hores per a la reina Violant de Bar, muller de Joan I de Catalunya.
Gregori -il·luminador-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Grau -varis/es bio-
Ernesta Grau (Barcelona, segle XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.
Pere Grau (Tarragona, segle XVI) Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.
Ramon Grau (Catalunya, segle XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.
Roser Grau (Barcelona, 1926 – ? ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).
Granyena -varis bio-
Domènec Granyena (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró.
Pere de Granyena (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
Ramon de Granyena (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre.
Granoia, Pere
(Catalunya, segle XIV)
Copista. Potser és l’autor d’un sermó sobre La vida i miracles de Sant Nicolau, de la primera meitat del segle XIV.
És una de les dues úniques peces oratòries antigues fetes per a ser pronunciades per un bisbetó.
Gràcia -monjo, s. XII-
(Catalunya, segle XII)
Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l’iniciador del dret canònic.
Fou designat arreu com el Magister.
Gomila, Antoni
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri.
És autor de diversos escrits piadosos.
Gombau Mir
(Catalunya, segle XI – després 1067)
Noble. Era fill de Mir Geribert i de Guisla. Pel testament del seu oncle Folc heretà una part dels dominis del castell de Port.
Ajudà el seu pare devers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Era senyor del castell d’Eramprunyà.
Gomar, Francesc -varis-
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Fuster. Amb el seu fill Antoni Gomar féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau.
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada.
Gisbert -varis bio-
Berenguer Gisbert (Catalunya, segle XV) Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.
Esteve Gisbert (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.
Gregori Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.
Jaume Gisbert (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).
Llorenç Gisbert (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.
Miquel Joan Gisbert (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604) Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.
Pere Gisbert (Catalunya, 1215 – 1294) Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.
Girvés, Francesc
(Catalunya, segle VII)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida.
És autor d’un estudi episcopològic de la seva diòcesi.
Dades dels Països Catalans 