Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)

Delgado, Miquel

(Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, segle XV – Barcelona, 15 desembre 1478)

Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons IV el Magnànim.

Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II el Sense Fe i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat.

La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464).

Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.

Curiel Gutiérrez, Fausto

(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)

Historiador. Monjo de Montserrat (1899).

Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.

Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.

Crespo y Pérez de Madrid, Ángel

(Ciudad Real, Castella, 18 juliol 1926 – Barcelona, 12 desembre 1995)

Poeta i advocat. L’any 1977 s’instal·là a Barcelona. El 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

La seva poesia és classificada dins el realisme màgic. Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà diversos assaigs.

Traduí al castellà, entre d’altres, Joan Maragall.

Corredor-Matheos, Josep

(Alcázar de San Juan, Castella, 14 juliol 1929 – )

Escriptor i crític d’art. El 1936 es va establir a Barcelona, on ha exercit la crítica d’art a “Destino”, i col·laborà a “La Vanguardia”, “Revista”, “Cuadernos de Arquitectura”, etc, de Barcelona, i a “Nous Horitzons” de Mèxic.

Ha participat en l’organització d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d’estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres i Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981).

Cisneros, Garcia Jiménez de

(Cisneros, Castella, 1455/56 – Montserrat, Bages, 27 novembre 1510)

Eclesiàstic reformador.

Fou prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat. La va anar distanciant de la de San Benito de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid.

Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari.

El seu gradual arrelament al país es també palès per una carta adreçada en català als consellers d’Igualada.

Construí una nova biblioteca i montà una impremta al monestir, on, entre altres coses litúrgiques i ascètiques, féu estampar el seus Directorio de las horas canínicas i Exercitatorio de la vida espiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya.

Chia, Julià de

(Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898)

Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l’ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88).

Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d’una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important.

César -futbolista-

(Lleó, Castella, 6 juliol 1920 – Barcelona, 1 març 1995)

(César Rodríguez Álvarez)  Futbolista. Havent jugat només a un club escolar, ingressà el 1940 al F.C. Barcelona, que el cedí primer al Sabadell i al Granada. Guanyà amb el Barça cinc lligues i una copa entre el 1944 i el 1952.

Gran rematador, especialment de cap, fou considerat el davanter centre més tècnic del futbol espanyol de l’època. Fou l’ídol del Barça, club al qual s’integrà plenament.

Fou dotze vegades internacional entre el 1945 i el 1952.

Jugà després a la Cultural Leonesa, al Perpinyà i a l’Elx, on s’inicià com a entrenador, i passà després al Saragossa, al Barça i a l’Hèrcules d’Alacant.

Cervantes de Gaeta, Gaspar

(Trujillo ?, Castella, 1512 – Tarragona, 17 octubre 1575)

Arquebisbe de Tarragona (1568-75). El 1570 fou creat cardenal. No arribà a la seu tarragonina fins al 1572.

Aviat es destacà per la seva activitat: hi celebrà un concili provincial (1572-74), creà la Universitat de Tarragona (1572), per a la qual féu successives donacions fins a un total de vint mil lliures catalanes; obtingué del papa Pius V la supressió del convent d’Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació d’un seminari conciliar (1575); fundà també una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús (1575).

Féu traduir al català els seus Avvertimenti per les persone ecclesiastiche… (Roma, 1568), impresos a Barcelona el 1573 per difondre l’esperit del concili de Trento.

En el seu testament (octubre 1575) deixà regulats minuciosament les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, fet que impedí que fos abolida per Felip V de Borbó.

Cermeño, Juan Martín

(Ciudad Rodrigo, Castella, 25 juny 1700 – Barcelona, 17 febrer 1773)

Enginyer militar. Comandant del cos d’enginyers a Catalunya i inspector general a Madrid.

Al Principat dirigí la reforma i ampliació del castell de Montjuïc (1751), la construcció del castell de Figueres (1752), intervingué en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera (1751) i fou el responsable del projecte definitiu de la Barceloneta.

Casaña Leonardo, Julián

(Ciudad Real, Castella, 10 juny 1833 – Madrid, 13 octubre 1911)

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.

Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96).

La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i la facultat de medicina.