Arxiu d'etiquetes: Tarragona (morts a)

Macedonski, Alexis

1 Resposta

(Romania, 1884 – Tarragona, 1971)

Pintor. Anà a Mallorca cap al 1940 i s’hi establí (Pollença, Deià i el Terreno).

Pintava grans composicions al·legòriques, religioses, de traç i dibuix d’influència bizantina, amb colors vius i amb predomini dels blancs. Feia una pintura simbòlica, dins un cert fauvisme.

Conreà també el retrat, amb una gran profunditat psicològica de concepció i una forma original estructurada, i donà més importància al color que a la línia.

Fou el pare de la també pintora Florita Macedonski.

Ferrández, Francesc

Deixa un comentari

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Tarragona, 1575)

Frare dominicà. Excel·lí per la seva pietat i les seves virtuts, que li donaren gran fama.

Cibon i Navarro, Francesc de

Deixa un comentari

(València, 1871 – Tarragona, segle XX)

Pintor. Exercí l’ensenyament a Tarragona.

Destacà com a cartellista.

Calvó, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1862 – 1926)

Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca.

Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia).

Balcells i de Suelves, Antoni

Deixa un comentari

(Tarragona, 1857 – 20 febrer 1927)

Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d’aquesta seu.

Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular.

Balcells, Dalmau

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV – 1414)

Escultor. Treballà per a la seu de Tarragona.

En morir, deixà els seus béns per a l’obra de l’altar major.

Ixart, Gonçal d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tarragona, 1433)

Prelat. El 1431 fou promogut a l’arquebisbat de Tarragona, on era successor de Dalmau de Mur.

Fou succeït per l’aragonès Domènec Ram.

Guasch -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

Despont, Ramon

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, segle XIII – Tarragona, 13 novembre 1312)

Eclesiàstic. Era bisbe de València. el 1294 fou un dels nuncis del papa Celestí V als territoris de la corona catalano-aragonesa. Jaume II el Just el nomenà canceller seu.

Amb Guillem de Na Montaguda anà d’ambaixador a Sicília a la primeria del 1297. L’ambaixada arribà a Messina, amb escorta de quatre galeres, l’11 de febrer. No fou possible d’evitar el penós trencament entre el rei Jaume i el germà d’aquest, Frederic II de Sicília.

El 1303 fou nunci apostòlic a Sardenya i Còrsega, per tal que aquestes illes acceptessin Jaume II com a rei, en virtut de la investidura papal que li havia estat atorgada. L’any següent fou un dels jutges de les sentències de concòrdia pronunciades a Torrelles per resoldre els conflictes amb Castella, endegats pacíficament a les vistes de Campillo d’aquest any.

Acompanyà el monarca a l’expedició de croada a Almeria del 1309.

Copons i de Copons -germans-

4 Respostes

Agustí de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737)  Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.

Pere de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753)  Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.