Arxiu d'etiquetes: Castella (nascuts a)

Enric d’Aragó i d’Alburquerque

13 Respostes

(Medina del Campo, Castella, vers 1400 – Calataiud, Aragó, 15 juny 1445)

Infant d’Aragó. Tercer fill de Ferran I de Catalunya i d’Elionor d’Alburquerque. El 1420 esdevingué tutor del rei Joan II de Catalunya i creà un partit proaragonès dintre de Castella, i en alguns moments arribà a ésser el veritable monarca (1420-22; 1428-30).

Aquest fet l’enfrontà amb Álvaro de Luna, a qui féu empresonar (1423) i desterrar (1427), però aviat retornà i aconseguí de bandejar a Enric i el partit proaragonès. Declarada la guerra entre la corona catalano-aragonesa i Castella (1429), Alfons IV el Magnànim (germà seu) hagué de claudicar, en no trobar el suport de les Corts (1430), i l’infant Enric fou desposseït dels seus béns a Castella.

Es traslladà a Sicília i prengué part en l’ofensiva d’Alfons el Magnànim sobre Itàlia. Fou empresonat juntament amb ell a la batalla de Ponça (1435).

Havent tornat a la Península, encara intervingué en la política castellana, adherint-se a la Lliga de Castella, alçada contra Álvaro de Luna. Fou derrotat i malferit en la decisiva batalla d’Olmedo (1445). Retirat a Aragó, morí uns quants mesos després.

Fou el pare d’Enric “Fortuna”.

Elisabet d’Aragó i de Castella

1 Resposta

(Dueñas, Castella, 1470 – Saragossa, Aragó, 1498)

Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d’Isabel I de Castella.

Jurada hereva de Castella (1476), es casà (1490), amb el príncep Alfons, hereu del regne de Portugal. En morir aquest al cap de poc temps (1491), es tornà a casar, amb Manuel I, germà d’Alfons.

Quan els seus pares pretengueren jurar-la com a hereva d’Aragó, els aragonesos s’hi oposaren (1498).

Morí en donar a llum el príncep Miquel.

Deza, Diego de

Deixa un comentari

(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)

Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.

Corchero i Salgado, Andreu

Deixa un comentari

(Puertollano, Castella, 22 gener 1957 – )

Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno.

Establert a Barcelona des de l’any 1963, hi ha presentat diversos muntatges.

El 2003 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional de Dansa.

Caterina de Castella

2 Respostes

(Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, Aragó, 19 octubre 1439) 

Marquesa de Villena. Germana del rei Joan II de Catalunya. Es casà (1420) amb l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons IV de Catalunya, i secundà la seva política de domini del regne castellà.

Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat.

Morí de part, i està enterrada al monestir de Poblet.

Carles d’Aragó

3 Respostes

(Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)

Príncep d’Astúries i de Girona. Fill de Felip II de Catalunya i de Maria de Portugal.

Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l’alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.

Mimó i Blasco, Claudi

(Zamora, Castella, 2 febrer 1887 – Caracas, Veneçuela, 28 març 1959)

Escultor. Format a Barcelona, als tallers de Josep Campeny i d’Enric Clarasó. El 1921 anà a París.

Conreà especialment l’escultura decorativa, el seu estil deriva del de Maillol, però és molt més tallant, acusa més les arestes.

Entre les seves obres cal esmentar un Grup al·legòric, a la façana del Casino Militar de Madrid i alguns capitells per a la seu de Vitòria.

Millan i Alonso, Eusebi

(Quiñonería, Sòria, 16 desembre 1886 – Alella, Maresme, 11 abril 1956)

Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya.

Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador.

En tornar a Catalunya, l’introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.

Mendoza y Cárdenas, Francisco Hurtado de

(Castella ?, vers 1560 – Barcelona, 14 octubre 1615)

Segon marquès d’Almazán. Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia.

Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells.

S’enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles.

Maya González, José Luis

(Albacete, Castella, 1 març 1949 – Barcelona, 22 juny 2001)

Arqueòleg i prehistoriador. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana.

Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999).