Arxiu d'etiquetes: Castella (morts a)

Blanca I de Navarra

13 Respostes

(Castella, 1385 – Santa Maria de Nieva, Castella, maig 1441)

Reina consort de Sicília i després reina propietària de Navarra i comtessa de Nemours. Filla de Carles III de Navarra i d’Elionor de Castella.

Muller de Martí I el Jove (1402), hereu de Martí I l’Humà i rei de Sicília, del qual tingué un fill (1406), Martí, que morí infant.

Governà durant les expedicions del seu marit, en una de les quals aquest morí (Sardenya, 1409). Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial (1409-15). No aconseguí de dominar els barons de l’illa, que es dividiren en dues faccions rivals.

La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà; aleshores Blanca fou cobejada pels que pretenien deslliurar Sicília de la corona catalano-aragonesa, mentre que els palermitans pretenien de casar-la amb el baró de Chiusa, per tal d’iniciar una dinastia sicíliana. Bernat IV de Cabrera intentà així mateix d’apoderar-se d’ella.

El 1419 fou concertat el seu matrimoni amb l’infant Joan (futur Joan II de Catalunya), fill de Ferran I d’Antequera. Les bodes se celebraren a Pamplona el 1420 i s’anaren a viure a Castella. Tingueren quatre fills: Carles, príncep de Viana (1421), Joan (1422-24), Blanca d’Aragó (1424) i Elionor d’Aragó (1426).

L’any 1425, a la mort del seu pare, heretà Navarra i el 1441 morí deixant el país dividit entre els partidaris del seu marit Joan II i els del seu fill Carles de Viana, que acabà amb l’esclat de la guerra civil que assolà Navarra i que s’enllaçà amb la revolució catalana i la guerra contra Joan II.

Berenguera de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1108 – Palència, Castella, 15 gener 1149)

Reina de Castella i de Lleó (1128-49). Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça de Provença, germana de Ramon Berenguer IV.

Es va casar amb Alfons VII de Castella l’any 1128. El seu origen va permetre a Castella d’augmentar la seva influència al sud de França.

Barberà i Boada, Ramon

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 30 agost 1847 – Palència, Castella, 11 setembre 1924)

Prelat. Després d’haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d’Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914).

Publicà alguns llibres piadosos.

Balil i Illana, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juliol 1928 – Valladolid, Castella, 23 agost 1989)

Arqueòleg i historiador. Especialitzat en temes d’època romana.

Va publicar nombroses monografies sobre arquitectura i art romà de la Península i en especial de la ciutat de Barcelona.

Ansúrez, María

9 Respostes

(Valladolid, Castella, 1075 – vers 1129)

Comtessa d’Urgell (1075-vers 1129). Muller d’Ermengol V d’Urgell.

Fou la mare d’Ermengol VI, nat precisament a Castella i posat, durant la seva minoritat. sota la tutela de l’avi, que exercí les seves funcions amb gran cura.

També foren filles seves Major, Estefania i Teresa.

El seu pare fou Pedro Ansúrez  (Castella, segle XI – 1118)  Noble de la família del Beni-Gómez. Fou tutor del seu nét Ermengol VI, que ajudà en la conquesta de Balaguer (1106).

Anglesola, Guillem III d’

8 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Lleó, Castella, 1296)

Senyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon d’Anglesola.

Participà activament en la rebel·lió nobiliària del període 1274-80 i després serví Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just.

Lluità a València i obtingué heretats a Sogorb i a Morvedre i morí assetjant Lleó.

Fou el pare de Guillem IV i de Ramon.

Andreu, Jaume

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1853 – Santa Maria la Real de Nieva, Segovia, Castella, 1938)

Dominicà. Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins al 1900. Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila. Col·laborador al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio.

Retornat a la península, encara seguí ensenyant a Àvila.

Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única, que no arribà a ésser publicat.

Alaix, Tomàs

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVI – Aranda de Duero, Castella, 1580)

Frare dominicà. El 1559 fou professor de la universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor; elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d’acabar les obres d’aquest convent.

Hom li atribueix un comentari a l’epístola als hebreus.

Abraham, Jonah ben

Deixa un comentari

(Girona, 1200 – Toledo, Castella, 1263)

Escriptor hebreu. Era cosí germà del famós Bonastruc de Porta. Estudià a terres occitanes i a França.

Fou adversari de les doctrines de Maimònides, que excomunicà enèrgicament en unió del seu mestre, el montpellerí Salomó ben Abraham, i del seu deixeble David ben Saül Jonah.

Del 1248 al 1254 tingué escola oberta a Barcelona. Residí després a Toledo. Hom creu que hi morí en 1263. Als seus darrers anys es retractà de la seva actitud anterior i en féu pública penitència damunt la tomba de Maimònides.

La seva obra més destacada és el Mixle, conjunt de comentaris filosòfics que assoliren gran ressò.

Encara que el lloc de la seva sepultura és desconegut, se’n conserva una làpida funerària plena de lloances.

Sunyol i Garriga, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 21 juliol 1898 – serra de Guadarrama, Castella, 6 agost 1936)

Polític, industrial i dirigent esportiu. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1920), i es posà al capdavant del negoci familiar, que amplià.

De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927 començà a col·laborar en el diari “La Nau”, vinculat al qual, el 1929, impulsà “La Nau dels esports”: setmanari esportiu català, on també col·laborà.

Políticament es vinculà inicialment a Acció Catalana i el trencament amb Rovira i Virgili a propòsit de l’escissió que hi tingué lloc, el portà a convertir el setmanari en “La Rambla” (1930). El 1931 fou elegit com a independent dins la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya diputat a corts constituents, on defensà l’Estatut de Catalunya. Afiliat a ERC (1932), tornà ser elegit diputat a les corts el 1933 i el 1936.

Fou directiu (1928) i president (juliol 1935) del Futbol Club Barcelona, així com també president de la Federació Catalana de Futbol (1929-30) i del RACC (1930).

Anant cap a Madrid amb cotxe, no s’adonà que entrava en zona franquista, on un escamot de soldats l’afusellà, amb els seus dos acompanyants, sense cap judici previ.

Convertit en un símbol del catalanisme i de l’antifranquisme, la seva figura ha estat recuperada i objecte d’homenatges després de la dictadura.

Fou el pare de Josep Ildefons Suñol i Soler.