Arxiu d'etiquetes: Castella (morts a)

Joana I de Catalunya

7 Respostes

(Toledo, Castella, 6 novembre 1479 – Tordesillas, Castella, 12 abril 1555)

“la Boja”  Reina de Catalunya-Aragó (1516-55). Filla dels Reis Catòlics i casada amb l’arxiduc Felip el Bell (1496), fill de Maximilià d’Àustria.

Poc després de néixer el seu fill Carles començà a mostrar símptomes de bogeria. Morta Isabel la Catòlica (1504), es plantejà el problema de la successió a Castella. En la concòrdia de Salamanca (1505) s’acordà el govern conjunt de Felip, Ferran II el Catòlic i Joana.

Per la concòrdia de Villafàfila (1506) Ferran es retirà a Catalunya-Aragó. Felip fou proclamat rei, i es declarà la incapacitat de la reina. Mort Felip (1506), Ferran tornà a ocupar el poder (1506-16), fins que l’assumí el fill de Joana, Carles I de Catalunya.

L’aixecament comuner (1520) la reconegué com a sobirana en la lluita contra Carles.

Janer i Bertran, Fèlix

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 1781 – Guadalajara, Castella, 2 desembre 1865)

Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805.

Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l’Escola de Barcelona i de Madrid.

Exercí l’ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles.

Fou director i degà de l’Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21).

Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844).

Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d’

11 Respostes

(Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 22 agost 1825)

Militar i polític absolutista. Baró d’Eroles. Abandonà els estudis de lleis a Cervera i participà en la guerra del Francès.

Defensor de Girona, fou capturat pels francesos i empresonat a Ribesaltes (1809). S’escapà (1810) i dirigí la guerrilla a l’Empordà; ascendit a general de brigada (1811), dirigí la fortificació de Montserrat.

Durant el Trienni Constitucional, i després d’ésser deportat a Mallorca, d’on escapà, constituí, a la Seu d’Urgell, la Regència absolutista amb el marquès de Mataflorida i l’arquebisbe de Tarragona Jaume Creus (15 agost 1822). Com a comandant suprem de les forces reialistes, fou derrotat per Espoz y Mina a la Pobla de Segur.

Refugiat a França, intentà de reorganitzar la Regència i entrà amb el duc d’Angulema i els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Ferran VII de Borbó li concedí com a recompensa la capitania general de Barcelona (1823-24), on practicà una política de reorganització i apaivagament que provocà l’oposició dels sectors extremistes, els quals aconseguiren que fos traslladat a Madrid.

Sembla que morí d’un atac de follia.

Fou el quart marquès de la Cañada-Ibáñez.

Halen y Sarti, Antonio van

5 Respostes

(Castella, 1792 – 1858)

Militar. Durant la primera guerra carlina, destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el comtat d’aquest nom.

Capità general de València (1838-39) i de Catalunya (1840-42). Reprimí l’aixecament popular de Barcelona i bombardejà la ciutat (desembre de 1842).

Grau i Vallespinós, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 12 novembre 1832 – Tábara, Lleó, Castella, 18 setembre 1893)

Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l’arxidiòcesi.

Promogut bisbe d’Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal.

Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista “El Criterio Tridentino”.

Gras i Esteva, Rafael

Deixa un comentari

(Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)

Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona.

Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l’any 1905).

Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

González de la Pezuela y Ceballos, Juan

Deixa un comentari

(Lima, Perú, 16 maig 1809 – Segòvia, Castella, 1 novembre 1906)

Militar i escriptor. Comte de Xest (1864).

Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d’Isabel II de Borbó, fou capità general de Catalunya (1867-69).

En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria.

Franquesa i Esteve, Pere

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)

Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.

Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.

Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).

Ferrer i Domènech, Lluís

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)

Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.

Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.

Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).

L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech  (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934)  Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).

Fernández de Córdoba i Cardona, Antoni

1 Resposta

(Bellpuig, Urgell, 2 desembre 1550 – Valladolid, Castella, 6 gener 1606)

Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens. Estudià a la Universitat de Lleida.

Per la seva prudència, Felip II de Catalunya li deià el duque de seso. Ambaixador (1590-1604) prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França.

Promogué la canonització de Ramon de Penyafort (1601). Majordom major de la reina Margarida d’Àustria (1604-06).

Fou un protector dels literats.