Arxiu d'etiquetes: bisbat Vic

Guadall -bisbe Osona, s. X-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Roma ?, Itàlia, segle X)

Bisbe intrús d’Osona. Consagrat a Auch (França) en 971.

S’oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978).

Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre’s.

A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

Gotmar -bisbe Vic-

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – 899)

Eclesiàstic. Bisbe de Vic (886-899). Col·laborà en la tasca de repoblació del comte Guifré I de Barcelona i a la restauració eclesiàstica de la comarca ausetana.

Un cop restaurada la diòcesi vigatana, fou consagrat bisbe per Teodard, metropolità de Narbona. El 887 consagrà el monestir de Sant Joan de les Abadesses, que governà durant la minoritat de la futura abadessa Emma i, l’any següent, el de Santa Maria de Ripoll.

Aquell mateix any, juntament amb el bisbe de Barcelona Frodoí i amb Esclua, l’usurpador del bisbat d’Urgell, consagrà bisbe de Girona Ermemir, candidat del comte Sunyer II d’Empúries, enfront del narbonès proposat per Teodard.

Acudí al concili de Port (890), convocat per Teodard, a fi de liquidar la subversió d’Esclua i el comte Sunyer II i es retractà de la seva participació en la consagració anti-canònica d’Ermemir.

El mateix any presidí, juntament amb el comte Guifre, la consagració de Sant Pere de Ripoll.

Gallard i de Traginer, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, 1562 – Vic, Osona, 1613)

Bisbe d’Elna (1608-12) i de Vic (1612-13).

De família noble, fou canonge de Tarragona. A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna.

El 1613 assistí al concili provincial de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme.

Fou enterrat (1621) al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei.

Frujà

1 Resposta

(Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, segle X – Catalunya, 993)

Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957.

A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús.

Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28 setembre 974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui.

El 978, el papa Benet VII, que l’havia reconegut com a bisbe, li atorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana.

Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).

Fernández de Luna, Lope

Deixa un comentari

(Aragó, vers 1309 – 1382)

Bisbe de Vic i arquebisbe de Saragossa (1351-82).

Conseller de Pere III el Cerimoniós, participà en el tractat de Deza (1361), féu d’intermediari entre Enric de Castella i Pere III i intervingué en les negociacions pel matrimoni del fill d’Enric amb Elionor.

Va ésser nomenat patriarca de Jerusalem (1380).

Énguera, Joan d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Valladolid, Castella, 15 febrer 1513)

Eclesiàstic. Bisbe de Vic (1505-10) i confessor de Ferran II el Catòlic.

Nomenat bisbe de Lleida (1510-12), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalano-aragonesa (1507-13).

Fou promogut a la seu de Tortosa (1512), però morí abans de prendre’n possessió.

Casanova, Joan de -cardenal-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1387 – Florència, Itàlia, 1 març 1436)

Cardenal. Frare domínic. Estudia teologia a Salamanca (1415-19). Fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V.

Nomenat bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d’Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36) i cardenal (1431).

En les disputes entre el papa i el concili de Basilea va anar inicialment a favor del concili, però posteriorment féu costat a Eugeni IV.

Autor del Tractatus de potestate pape et concilii generalis (1435), en dues versions, llarga i abreujada, on defensà el poder papal, In quodam tractatu quem super edidi (pòstum), un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (les dues darreres obres, inèdites).

Casadevall i Duran, Llucià

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 22 novembre 1785 – 11 març 1852)

Bisbe de Vic (1848-52). Ordenat sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja.

Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització.

Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret.

Cardona i de Gandia, Jaume de

2 Respostes

(Urgell, 1405 – Cervera, Segarra, 1 desembre 1466)

Eclesiàstic, cardenal (1461) i conseller. Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66), i president de la Generalitat (1443-46). Fill de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia.

Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona (1441-66) i canonge i ardiaca de Barcelona. Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer (1456) i en les exèquies d’Alfons IV de Catalunya (1458).

El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II el Sense Fe prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana. Partidari del rei durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades.

El 1513 les seves despulles, amb les dels seus nebots, els vescomtes Joan Ramon Folc III i Joan Ramon Folc IV, foren sepultades al monestir de Cardona.

Cardona, Joan Baptista de

2 Respostes

(València, 1511 – 30 desembre 1589)

Eclesiàstic i humanista. Bisbe de Vic (4 juliol 1584 – 18 març 1587) i de Tortosa (18 març 1587 – 30 desembre 1589).

Graduat en teologia i en sagrada escriptura (1562) a València, fou canonge magistral d’Oriola, comissari de les galeres d’Espanya i canonge de València. Treballà a Roma (1575) en la correcció del decret de Gràcia i altres texts.

Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí.

Dedicà a Felip II un Memorial, en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca, projecte molt detallat de la formació, l’organització i la conservació d’una biblioteca a El Escorial, on donà una relació minuciosa de les millors biblioteques particulars hispàniques de l’època i propugnà, com a novetat, la confecció d’un manual de paleografia grega i llatina.