Arxiu d'etiquetes: 1436

Alagó i d’Arborea, Lleonard

(Oristany, Sardenya, Itàlia, 1436 – Xàtiva, Costera, 1494)

Jutge d’Arbòrea (Lleonard II). Marquès d’Oristany i comte de Gocèano. Protagonista de la darrera rebel·lió sarda contra el domini catalano-aragonès.

Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta -i que Joan II el Sense Fe volia incorporar a la corona-, obtingué (1474) el reconeixement de les seves pretensions.

L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, l’induí a rebel·lar-se novament tres anys després. Derrotat a Macomer (1478), on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova; foren capturats i portats al castell de Xàtiva.

Joan II incorporà el marquesat d’Oristany i el comtat de Gocèano al patrimoni reial.

Joan I de Foix

Joan I de Foix

(França, 1382 – Maseras, França, 4 maig 1436)

Comte de Foix. Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí I l’Humà, bé que obtingué que Ferran I d’Antequera li cedís, en compensació, Castelló de Farfanya, en l’extingit comtat d’Urgell (1415).

Ben relacionat amb Alfons IV el Magnànim, signà amb ell dos convenis d’amistat i d’ajuda mútua (1427 i 1432). Per compra als seus respectius senyors adquirí la vila de Gerri (1428), el castell de Bellestar (1430), la vall d’Àssua i la baronia de Rialb (1435), però la possessió efectiva d’aquestes darreres no tingué lloc fins al 1460.

Es casà, en terceres núpcies, amb Joana, filla del comte Jaume II d’Urgell.

Cruïlles, Bernat de -senyor Calonge, 1360/1436-

(Calonge ?, Baix Emporda, 1360 – Catalunya, després 1436)

Senyor nominal de Calonge. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1391 lluità a Sicília, amb el seu pare i els seus germans.

Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries (1396). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant de Bar.

Durant l’interregne (1410-12) regí les baronies de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista.

El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria de Castella i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.

Casanova, Joan de -cardenal-

(Barcelona, 1387 – Florència, Itàlia, 1 març 1436)

Cardenal. Frare domínic. Estudia teologia a Salamanca (1415-19). Fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V.

Nomenat bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d’Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36) i cardenal (1431).

En les disputes entre el papa i el concili de Basilea va anar inicialment a favor del concili, però posteriorment féu costat a Eugeni IV.

Autor del Tractatus de potestate pape et concilii generalis (1435), en dues versions, llarga i abreujada, on defensà el poder papal, In quodam tractatu quem super edidi (pòstum), un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (les dues darreres obres, inèdites).

Ballester, Miquel de

(Tarragona, 1436 – La Hispaniola, Cuba, després 1516)

Navegant. Participà en el segon viatge de Colom a Amèrica (setembre 1493-juny 1496). Fou alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a l’illa de l’Espanyola. Aconseguí una concòrdia entre Colom i Roldán, cap del moviment sediciós anticolombí (octubre 1498).

A l’octubre de 1499 Colom l’envià a la cort amb un memorial sobre la situació a l’illa. Aquest memorial, ensems amb el que envià Roldán, determinaren l’anada del jutge Bobadilla a Amèrica, el qual empresonà Colom i l’envià a la Península Ibèrica.

Contribuí a l’establiment de la indústria de la canya de sucre a Cuba (1498).