(Vic, Osona, 22 novembre 1785 – 11 març 1852)

Bisbe de Vic (1848-52).

Ordenat sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja.

Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització.

Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret.