Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Guasch i Miró, Joan Maria

3 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1878 – 15 juliol 1961)

Poeta. Fill de Joaquim Guasch i Ribera. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals.

L’any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l’any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals.

Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937).

Guasch i Gómez, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – segle XX)

Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.

És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres.

És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc.

Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.

Guarner i Vivancos, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 7 octubre 1899 – Mèxic, 1972)

Militar. Germà de Vicenç. Combaté al Marroc (1921-28). Fou desterrat arran dels fets del 6 d’octubre de 1934.

Durant la guerra civil estigué adscrit a la Secretaria General d’Ordre Públic, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya al front d’Aragó i a la defensa de les costes.

El 1939 s’exilià a França. Després d’estar internat a Argelers, passà a Mèxic.

Fou el pare de l’escriptor i guionista de cinema Josep Lluís Guarner i Alonso.

Guarner i Alonso, Josep Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1937 – 3 novembre 1993)

Escriptor cinematogràfic i guionista. Fill del militar Josep Guarner i Vivancos. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com “Fotogramas”, “El Periódico” o “La Vanguardia”.

Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l’obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994).

A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.

Guardiola i Bonet, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)

Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891. De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.

El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.

La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.

Guardiola, Joan Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – Ripoll, Ripollès, 1616)

Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria.

Amic del cronista Jeroni Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún.

Guàrdia i Vial, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1880 – 27 gener 1940)

Arquitecte. Era gendre de Domènech i Montaner i formà part del grup d’arquitectes que intervingueren en la construcció del Palau de la Música Catalana.

Autor de nombrosos edificis a Barcelona, s’encarregà, amb col·laboració amb altres, de l’obra del Teatre Municipal de Terrassa (1909) i del Mercat Central de València (1928).

A partir del 1939 fou el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

Guàrdia i Mates, Melcior de

2 Respostes

(Barcelona, 1733 – 1789)

Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).

Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.

Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….

Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).

Guàrdia i Granell, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 1845 – 19 desembre 1908)

Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d’estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat “Guía musical”. Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l’època.

Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878).

Edità també moltes obres didàctiques musicals. La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d’aquells anys.

Guanyavents i Jané, Emili

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1860 – 1941)

Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera.

Tipògraf col·laborador de l’influent grup de “L’Avenç”, també col·laborà en d’altres revistes.

Posà al dia les obres d’un gran nombre d’escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.