(Alcalá la Real, Andalusia, 2 febrer 1817 – Figueres, Alt Empordà, 24 març 1875)

“Pep Ventura“  Músic i compositor. Conegut també com a l’avi Pep o el Pep de la Tenora. Encara no tenia un any quan la seva família es traslladà a Figueres, on uns quants anys més tard aprengué l’ofici de sastre i les primeres nocions de música amb Joan Llandric. L’any 1863 fundà la Societat Erato de Figueres. Dominava diferents instruments i s’interessà molt aviat per la cobla.

Cap al 1840 conegué a Perpinyà el constructor d’instruments A. Toron, que li encomanà el seu entusiasme per la tenora, instrument que al Rosselló formava part de la cobla. Es convertí en un virtuós de la tenora, i gràcies a ell fou introduïda a les cobles empordaneses.

Reformà aquesta agrupació instrumental, que passà de quatre instruments a dotze i en la qual tenien un paper notable la tenora i el tible. Estructurà la sardana d’una manera musical nova, li donà unes dimensions més àmplies i substituí els fragments d’òperes i sarsueles per elements catalans tradicionals.

Escriví unes dues-centes sardanes, algunes de les quals encara molt populars: Per tu ploro, El toc d’oració, El cant dels ocells, Una mirada, Totes volen hereu, A Núria, La Matinada de l’Empordà, Enyorança i Arri, Moreu!, les tres últimes per a cor. És autor també de música religiosa (un Miserere, un Tedèum, Goigs a Sant Josep) i de cançons de Nadal.

Fou el pare de Benet Ventura i Llandrich.