(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)
Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1844, càrrec que exercí fins al 1853.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.
(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)
Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.
Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.
Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.
Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.
(Barcelona, 1887 – 1961)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba. Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908.
Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, i n’ha fetes diverses d’individuals a Barcelona.
Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció.
(Barcelona, 4 gener 1876 – l’Havana, Cuba, 29 març 1939)
Pedagog. Emigrà a Cuba, on fou inspector especial d’Instrucció Pública i secretari de l’Associació de Dependents de Comerç de l’Havana.
És autor d’alguns llibres de caràcter formatiu, publicats a Cuba: Eduquemos, La jura de la bandera i Tres conferencias pedagógicas.
El 1918, amb pròleg de Francesc Cambó, publicà l’assaig Los catalanes en América, Cuba.
(Barcelona, vers 1895 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936)
(Jaume Bagunyà i Casanovas) Historiador. Ingressà a l’orde dels caputxins.
Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista “Estudis Franciscans”.
El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar. Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendios (1929) i, amb Norbert d’Ordal i Feliu Maria de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del cresti (1929-32).
Fou assassinat per la FAI a l’inici de la guerra civil.
(Barcelona, 1945 – )
Ceramista. Estudià dibuix i pintura a l’Escola de Llotja, i posteriorment ceràmica, soldadura i forja a l’Escola del Treball.
Ha dut a terme nombroses exposicions, sobretot a Catalunya.
De la seva producció cal destacar la concepció monumental i escultòrica, com també la utilització de colors freds.
(Barcelona, 24 agost 1843 – 4 novembre 1915)
Financer. Personatge molt prestigiós en la banca catalana, formà part dels consells d’administració del Banc Hispano-Colonial, Crèdit Mercantil i d’altres.
Fundà la societat general de Telèfons Peninsulars i Madrilenya i influí en altres empreses financeres.
Es dedicà també al perfeccionament de l’agricultura, sobretot a la seva Granja Vella d’Horta, finca on també tenia diversos animals exòtics, donats a l’ajuntament de Barcelona i que serien els primers del Zoo de Barcelona (1892).
(Barcelona, abril 1829 – febrer 1887)
Eclesiàstic. Col·laborà als diaris “El Áncora”, “El País” i “La España”, i fundà les publicacions “Ecos del Amor de María” (1867) i “Los Santos Ángeles” (1873).
És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1877).
El seu germà Domènec Martí i Cantó (Barcelona, segle XIX – 1888) fou advocat i gaudí de bon prestigi professional. Era membre de diverses corporacions doctes.
(Barcelona, 1917 – Ciutadella, Menorca, 1993)
Escriptor. Sacerdot (1943), des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella.
Col·laborà en les revistes “Monte Toro” i “Serra d’Or” i en el diari “Menorca”.
Autor de nombroses poesies i obres en prosa, la majoria inèdites, publicà novel·les breus d’ambient històric menorquí: Xilografies menorquines (1965), Un campaner (1965) i El rellotge de caixa (1967), i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII (1975).
(Barcelona, 1930 – )
Músic. Deixeble d’Eduard Toldrà.
És autor d’una Missa per a cor i cinc instruments de vent (1960), una Petita suite de Sant Jordi i diverses peces de cambra.
Ha harmonitzat també cançons tradicionals catalanes i folk-songs i espirituals nord-americans.
Dades dels Països Catalans 