(Barcelona, 25 maig 1904 – Madrid, 26 juny 1980)
Director cinematogràfic. Fill d’Eduard Marquina i Angulo.
Ha dirigit, entre d’altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964).
Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació.
(Barcelona, 24 agost 1887 – l’Havana, Cuba, 25 abril 1960)
Escriptor. Germà d’Eduard. Escriví preferentment en castellà. Redactor de “La Publicidad” i “La Veu de Catalunya”, i director de la revista “Teatralia”.
A més a més de la seva obra teatral en castellà, cal remarcar les seves traduccions a aquest idioma de La Ben Plantada i d’obres de Àngel Guimerà, Adrià Gual i Pompeu Crehuet.
Fou el pare de Rafael Marquina i Audouard.
(Barcelona, 1368 – 1451)
Jurisconsult i sacerdot. Estudià a Lleida i fou vicari general de la diòcesi de Vic (1428).
Fou vice-canceller de Martí I l’Humà i era capellà de la seu barcelonina quan va dedicar als consellers els seus comentaris als Usatges (1448), publicat amb el títol Manna Jacobi de Marquilles super Usaticis Barcinone (1505).
(Barcelona, 7 abril 1937 – Premià de Dalt, Maresme, 12 març 2011)
Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970.
Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics; ha publicat un Diccionari d’electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972).
Fou col·laborador de la revista “Serra d’Or” i professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
(Barcelona, 1235 – 1302)
Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.
Prestà servei a Jaume I el Conqueridor en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere II el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,
A partir de la invasió dels croats de Felip III l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (juliol 1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (setembre 1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.
Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons II el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.
El 1293 comandà, amb Jaume Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.
(Barcelona, 11 febrer 1890 – 21 març 1950)
Pintor. Fill i deixeble del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà d’Antoni. Seguí plàsticament el camí iniciat pel seu pare, si bé en l’anècdota es decantà progressivament cap a un simbolisme més intens, tendent a la ironia i a la sàtira social.
Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres i Garcia (1914), conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista. S’integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona.
Realitzà nombroses exposicions particulars a Barcelona, a partir del 1912, però el seu realisme de tons obscurs i els temes que tractava es trobaven completament al marge dels nous corrents.
(Barcelona, 16 setembre 1897 – 19 novembre 1944)
Músic. Fill del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà de Josep Maria. Pianista, estudià amb Felip Pedrell i Josep Barberà.
Crític musical del “Diario de Barcelona” (1923-44), compositor d’obres per a piano i música de cambra, compongué també una òpera que amb el títol de Sor Beatriu (1924) es representà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)
Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.
Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.
Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).
(Barcelona, 1870 – 2 agost 1940)
Escriptor i periodista. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Baldomer. Fou un dels fundadors i director del “Diario Gráfico”; també dirigí “La Tribuna”.
Col·laborà a revistes com “La Campana de Gràcia”, “Arts i Bells Oficis”, “En Patufet”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, etc.
Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d’or). És també autor d’alguns escrits didàctics.
Dades dels Països Catalans 