Anselm Forcada (Catalunya, segle XVII – Montserrat, Bages, 1675) Monjo de Montserrat. És autor d’una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà.
Josep Forcada (Barcelona, segle XVII) Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general.
(Barcelona, segle XVI)
Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, on féu tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555). Tres vidrieres i el retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també és probablement obra d’ell (vers 1559).
Fou el pare de Jaume Fontanet (Ivorra, Segarra, segle XVI – Barcelona, vers 1550) Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, a Sant Jaume i Sant Francesc. El retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també són probablement obra seva.
Aliot de la Font (Catalunya, segle XV) Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.
Dídac Font (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.
Esteve Font (Illes Balears, segle XV) Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.
Francesc d’A. Font (Catalunya, segle XX) Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.
Guillem Font (Palma de Mallorca, 1667 – 1705) Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.
Ignasi Font (Barcelona, segle XIX) Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.
Jaume Font (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730) Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.
Joan Pau Font (Barcelona, segle XVII) Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.
Josep Font (Ripoll, Ripollès, segle XVII) Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.
Ramon Font (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900) Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.
Francesc Xavier Fluvià (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783) Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola… (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).
Hug de Fluvià (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Alfons III de Catalunya.
Joan de Fluvià (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera.
Jordi de Fluvià (Barcelona, segle XVII) Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L’any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d’edat.
Ramon Fluvià (Catalunya, segle XV) Marí. Possiblement parent del gran mestre de l’orde de l’Hospital Antoni de Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l’orde esmentat.
(Barcelona, segle XV)
Polític. Era conseller de la ciutat el 1443. Amb aquest caràcter, i com a marmessor de la reina Violant de Bar, s’ocupà de vendre dues propietats d’aquesta, les viles aragoneses de Borja i Magallón, al rei Alfons IV de Catalunya.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II.
L’11 de gener de 1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.
(Barcelona, segle XVII)
Metge. Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum… (1676) i un Romance, dedicat a Joan Josep d’Àustria (1677).
Eren fills de Felip de Ferrera i de Llobera.
Joan de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – 1549) Batxiller en lleis. Heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa. Possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539). Morí sense fills.
Francesc de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Jeroni de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Bernat Fajadell (Barcelona, segle XV) Beneficiat de la catedral de Barcelona. Fou blasmat i ridiculitzat, amb motiu del seu abandó de la vida religiosa, en cinc poesies, posteriors al 1445, copiades al cançoner de la universitat de Saragossa.
Felip Fajadell (Catalunya, segle XV) Diplomàtic. Fou enviat (1428) per Alfons IV de Catalunya, juntament amb Pere de Bònia, com a ambaixador davant el negus d’Etiòpia.
Francesc Esteve (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.
Gaspar Esteve (Barcelona ?, segle XV – segle XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.
Jacint Esteve (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.
Joan Esteve (València, segle XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).
Josep Esteve (País Valencià, segle XVI) Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Llucià Esteve (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.
Rafael Esteve (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Tomàs Lleonard Esteve (València, segle XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).
Vicenç Esteve (Barcelona, segle XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.
Dades dels Països Catalans 