(Barcelona, segle XVII)
Metge. Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum… (1676) i un Romance, dedicat a Joan Josep d’Àustria (1677).
Feu, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Ferrera i de Llobera -germans-
Eren fills de Felip de Ferrera i de Llobera.
Joan de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – 1549) Batxiller en lleis. Heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa. Possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539). Morí sense fills.
Francesc de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Jeroni de Ferrera i de Llobera (Barcelona, segle XV – segle XVI) Cavaller de Sant Joan.
Fajadell -varis bio-
Bernat Fajadell (Barcelona, segle XV) Beneficiat de la catedral de Barcelona. Fou blasmat i ridiculitzat, amb motiu del seu abandó de la vida religiosa, en cinc poesies, posteriors al 1445, copiades al cançoner de la universitat de Saragossa.
Felip Fajadell (Catalunya, segle XV) Diplomàtic. Fou enviat (1428) per Alfons IV de Catalunya, juntament amb Pere de Bònia, com a ambaixador davant el negus d’Etiòpia.
Esteve -varis bio-
Francesc Esteve (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.
Gaspar Esteve (Barcelona ?, segle XV – segle XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.
Jacint Esteve (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.
Joan Esteve (València, segle XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).
Josep Esteve (País Valencià, segle XVI) Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Llucià Esteve (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.
Rafael Esteve (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Tomàs Lleonard Esteve (València, segle XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).
Vicenç Esteve (Barcelona, segle XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.
Estany, Arnau
(Barcelona, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Dirigí la construcció del claustre gòtic de Sant Feliu, a Girona. L’obra hagué de ser enderrocada poc després, per necessitats defensives, ja que comprometia la vigilància del perímetre de la Força.
Esquerit, Arnau
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Amb Pere Pasqual creà un banc privat a Barcelona; el col·lapse econòmic d’altres bancs (com el de Pere Descaus i Andreu d’Olivella) i la crisi econòmica de 1381-83 en provocà la fallida.
Esplugas i Feliu, Josep
(Barcelona, 1836 – segle XIX)
Industrial. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.
Espinós, Carles
(Barcelona, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Lleó.
Realitzà investigacions sobre la història lleonesa, especialment l’eclesiàstica, que facilità als pares Flórez i Risco, els quals l’utilitzaren per a l’obra España Sagrada.
Eimeric, Guillem
(Barcelona, segle XIII)
Jutge. Fou assessor jurídic de Pere II el Gran.
Amb aquest caràcter l’acompanyà, el 1282, a l’expedició a Barbaria i a Sicília, on prestà al rei diversos serveis, el més important dels quals fou el d’acompanyar a Pere de Queralt i a Roís Eiximèn de Luna fins al campament de Carles d’Anjou, per trametre-li la invitació de Pere el Gran a abandonar Sicília.
Dusay -varis bio-
Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.
Pere Dusay (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.
Pere Julià Dusay (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI) Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.
Simó Dusay (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.
Dades dels Països Catalans 