Els germans Anton i Joan eren fills de Pere Lacavalleria.
Anton Lacavalleria i Dulach (Barcelona, segle XVII) Impressor. Seguí el taller del seu pare i s’establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700.
Joan Lacavalleria i Dulach (Barcelona, 1640 – segle XVII) Impressor. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681).
(Barcelona, segle XIX)
Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.
(Barcelona, segle IX)
(o Judà) Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.
És el primer jueu català del qual es té notícia.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)
Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.
(Barcelona, segle XVIII)
Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).
(Barcelona, segle XIII)
Savi hebreu. Succeí al famós Salomó ben Adret a la presidència de l’acadèmia jueva.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.
És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Escriptor jueu. L’any 1305 signa amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.
Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.
Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. El 1601 participà al certamen poètic celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort.
