(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret.
Escriví una obra sobre lleis rituals titulada Sulhan Selomó, d’escassa importància.
Hiyya ben Sélomó Habib
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)
Havem, Ramon
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. El 1601 participà al certamen poètic celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort.
Guiu -varis bio-
Francesc Guiu (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.
Joan Guiu (Barcelona, segle XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.
Josep Guiu (Catalunya, segle XVIII) Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.
Pau Guiu (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.
Güell -família-
(Torredembarra, Tarragonès, segle XVI – Barcelona, segle XX)
Família industrial i patrícia d’origen pagès, iniciada per:
Gabriel Güell (Catalunya, segle XVI) Industrial. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig.
Guasch -varis bio-
Francesc Guasch (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.
Francesc Guasch (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).
Joan Guasch (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.
Joan Guasch (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.
Pere Guasch (Catalunya, segle XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.
Ramon Guasch (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.
Gualbes -varis bio-
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
Grony -varis bio-
Francesc Grony (Barcelona, segle XIV) Ciutadà. El 1343 fou un dels prohoms que reberen Pere III el Cerimoniós en tornar aquest de Mallorca. L’any següent era un dels delegats de Barcelona a l’assemblea parlamentària celebrada a la ciutat, per decidir la sort de Jaume III de Mallorca.
Pere Grony (Barcelona, segle XIII) Ciutadà. A l’assemblea de braços del desembre de 1228 fou un dels qui parlaren en nom de l’estament popular. Oferí tot l’ajut de Barcelona al rei Jaume I de Catalunya, de cara a emprendre la projectada expedició de conquesta de Mallorca.
Grimau i de Corbera, Josep de
(Barcelona ?, vers 1674 – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733).
Fou virrei de Sicília (1754).
Grau -varis/es bio-
Ernesta Grau (Barcelona, segle XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.
Pere Grau (Tarragona, segle XVI) Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.
Ramon Grau (Catalunya, segle XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.
Roser Grau (Barcelona, 1926 – ? ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).
Gracià, Salomó
(Barcelona, segle XIV)
Filòsof hebreu. Pertanyent a la comunitat de Barcelona.
Tingué un bon prestigi per la seva vasta cultura.
Dades dels Països Catalans 