Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Marcús -varis bio-

Marcús  (Barcelona ?, segle X)  Ciutadà. Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona (985) i fou dut a Còrdova. El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat. Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins.

Pere Marcús  (Barcelona, segle XII)  Ciutadà honrat, de la família de Bernat. El 1157 i 1160 tingué també entrada al consell comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Ramon Marcús  (Barcelona, segle XII)  Ciutadà honrat. Tingué contacte amb el consell de govern de Ramon Berenguer IV almenys el 1144.

Manresa, Ferrer de -varis-

Ferrer de Manresa  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).

Ferrer de Manresa  (Barcelona, segle XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).

Mallol, Ferrer

(Barcelona, segle XIII)

Ciutadà. Féu préstecs importants a l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

El 1285, regnant ja aquest monarca, fou nomenat titular dels consolats català i sicilià a Tunis.

Macip, Sebastià

(Barcelona, segle XVII)

Argenter. Treballà devers la meitat de la centúria.

La seva obra palesa la plena introducció del barroc en els joiells de l’època.

Llull i Marquet, Joan

(Barcelona, segle XV – després 1466)

Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442.

Foren fills seus Pere Llull i Grau i:

Joana Llull i Savall  (Barcelona, segle XV)  Fou muller de Pere Llull i Tàrrega, al qual no li donà fills.

Romeu Joan Llull i Savall  (Barcelona, segle XV – 1484)  (o Joan Romeu)  Posseïdor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l’havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de:

Romeu Joan Llull i Llull (Barcelona, segle XV – 1520)  Per una herència també es cognomenà Llull i Miralles. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.

Llull i Grau, Pere

(Barcelona, segle XV – 1530)

Dit també Pere Grau. Fill de Joan Llull i Marquet. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1521.

El seu nét fou Joan Lluís Llull.

Llull -varis bio-

Bernat Llull  (Barcelona, segle XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

Guillem Llull  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

Joan Lluís Llull  (Barcelona, segle XVI – després 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

Pere Llull  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Ramon Llull  (Catalunya, segle XIII)  Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.

Llull, Joan -varis-

Joan Llull  (Catalunya, segle XIV – 1388/89)  Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.

Lluc -eremita, s. XVI-

(Barcelona, segle XVI)

Eremita. El 1587 publicà la seva Historia Romualdina, que escriví en un lloc solitari proper a Pàdua (Itàlia).

Llopard, Bernat

(Barcelona, segle XV – 1460)

Argenter. Ciutadà de Barcelona.

Entre les seves obres cal destacar la gran creu processional de Sant Nicolau de Cervera (1435), feta a l’obrador del seu mestre o soci Marc Canyes.