(Barcelona, segle XVI)
Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, on féu tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555). Tres vidrieres i el retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també és probablement obra d’ell (vers 1559).
Fou el pare de Jaume Fontanet (Ivorra, Segarra, segle XVI – Barcelona, vers 1550) Mestre vidrier. Treballà a Barcelona, a Sant Jaume i Sant Francesc. El retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també són probablement obra seva.
(Ivorra, Segarra, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Mestre vidrier. Documentat a Barcelona del 1484 al 1512. Fou un artista de transició entre l’estil gòtic i el renaixentista.
La principal de les seves obres conegudes és la vidriera de la capella baptismal de la seu de Barcelona, on representà la trobada de Jesús i la Magdalena segons un cartró de Bartolomé Bermejo (1495).
També treballà a les vidrieres de la Llotja (1496-98), Santa Maria del Mar (1502), Pedralbes (1514), etc.
(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)
Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.
(Ivorra, Segarra, 1426)
Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores de la població al començament del segle XI, consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstantació durant la celebració de la missa.
A l’església moderna de Santa Maria (segle XVII) hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del segle XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, en el qual, posteriorment, foren afegides al bancal dues escenes del prodigi (Museu de Solsona). Les relíquies foren dutes modernament a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra.
Municipi de la Segarra (Catalunya): 15,36 km2, 567 m alt, 114 hab (2016)
(ant: les Ivorres) Al límit amb Anoia, entre la vall del Llobregós, al nord, i els altiplans que la separen de la ribera del Sió, al sud. El terme és poc boscat, excepte algunes rouredes als punts més alts.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, amb predomini del secà i principalment dedicada als cereals, també hi ha oliveres i vinya. S’hi fabrica ciment, aprofitant les margues calcàries del subsòl. Àrea comercial de Cervera.
El poble té un aspecte medieval i es troba aturonat sota l’antic castell d’Ivorra, del qual resta una torre, i l’església parroquial de Sant Cugat, reconstruïda al segle XVIII. Més al sud hi ha l’església de Santa Maria, famosa per un miracle (conegut pel Sant Dubte) que, segons la tradició, s’hi va produir el 1010.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 