Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Guerra Civil Catalana

Altre nom amb que és coneix la Guerra contra Joan II (1462-72).

Erill i de Montcada (germans)

Francesc (II), Guillem Ramon i Joana, eren fills de Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles.

Francesc (II) d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Capità de la Vall d’Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d’Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d’Espés, i de la d’Erill, la seva germana Joana.

Guillem Ramon d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Fou reialista durant la guerra civil.

Joana d’Erill i de Montcada  (Catalunya, segle XV)  A la mort del seu germà Francesc (II), sense descendència, fou hereva de la baronia d’Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia.

Copons, Pere Ramon de (varis)

Pere Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.

Pere Ramon de Copons  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s’hagueren de sotmetre, a la capital, a l’obediència del rei.

Copons, Hug de (varis)

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Consell del Principat

(Catalunya, 1460 – octubre 1472)

Òrgan polític que dirigí l’oposició contra Joan II de Catalunya i, posteriorment, la guerra (1462-72).

Designat per la Diputació del General a la darreria del 1460.

Conangles, Joan

(Catalunya, segle XV)

Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d’ells, però després de fer prometre a l’enemic el respecte als privilegis de la població.

Burguès, Gregori

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.

Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.

Barberà, Guerau de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II.

Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L’any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé.

Xammar, Benet Gabriel

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Senyor de Medinyà. El 1462 era partidari de Joan II.

Durant la guerra contra Joan II fou un dels defensors de la Força de Girona contra el setge del comte de Pallars. Formà part de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 22-23 de juny.

Manava, amb Dalmau Gabriel de Sant Dionís, la força reialista a l’església de Sant Feliu en introduir-s’hi els atacants el dia 26 de juny. Dirigí una sortida per cremar una casa que els destorbava.

Durant la resta de la guerra fou un dels capitans reialistes més actius a les muntanyes del nord. Per l’abril de 1463 resistí al monestir de Banyoles els atacs del comte de Pallars, fins que en fou alliberat per l’arribada del reialista Pere de Rocabertí. Poc després feia repressions per la vall de Cornellà.

Vives, Miquel

(Catalunya, segle XV)

Destacat funcionari del Consell de Catalunya. Li foren confiades moltes missions especials durant la guerra contra Joan II.

Pel juny de 1462 fou el qui posà en mans del comte de Pallars els diners necessaris per a organitzar el setge de la Força de Girona. Actuà de tresorer i cap de finances de les tropes del comte.

Formulà algunes censures per despeses excessives. El comte de Pallars en demanà el relleu amb l’excusa que era massa vell. No ho aconseguí.