Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Goula i Soley, Joan

6 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30 març 1843 – Buenos Aires, Argentina, 16 juliol 1917)

Compositor i director d’orquestra. Va dirigir l’orquestra de l’Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d’orquestra a Europa i Amèrica.

Com a professor de cant, va formar al tenor Francesc Viñas i altres cantants famosos.

A partir del 1895 va viure a l’Argentina, on fundà i dirigí un conservatori.

Compongué l’opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.

Gols i Soler, Joan

3 Respostes

(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)

Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.

S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.

S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.

Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.

Goitia García, Francisco

Deixa un comentari

(Fresnillo, Mèxic, 4 octubre 1882 – Xochimilco, Mèxic, 26 març 1960)

Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d’A. Galí, que estimulà la seva personalitat.

Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés.

Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic.

Influït a Catalunya per l’estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917).

Girona i Ribera, Ramon

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)

Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.

Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.

Giralt i Alemany, Pere

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)

Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).

Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).

Ginestà i Punset, General

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1880 – Santiago de Cuba, Cuba, 1940)

Escriptor i impressor. Des d’abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mataré” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya”. Publicà les col·leccions “Biblioteca Oriente” i “Avante”.

De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l’òpera Sigiberta (1921).

Gilabert i Gilabert, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1908 – Manta, Equador, 11 novembre 1979)

Anarco-sindicalista. Redactor de “Tierra y Libertad”, on féu la crítica sindical a partir de l’octubre de 1931.

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica, passà (1932) a la secretaria general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril 1932 – maig 1933), després d’ésser vençuts els trentistes.

Enfrontat amb els sindicats de Sabadell, la seva actuació n’afavorí l’expulsió de la CNT i la formació dels Sindicats d’Oposició el 1933.

Anà a les Balears amb la columna Bayo (agost-setembre 1936). Lluità al front d’Aragó i fou col·laborador de “Solidaridad Obrera” i “Catalunya” (1937-38).

Giberga i Gibert, Antoni

2 Respostes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 18 octubre 1826 – Matanzas, Cuba, 1893)

Metge. Fill d’Antoni Giberga i Bosch. Pertanyia al partit liberal.

Es destacà secundant les campanyes dels patriotes cubans per aconseguir l’autonomia política.

Gerhard i Ottenwaelder, Carles

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 desembre 1976)

Polític. Germà de Robert Gerhard.

Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista.

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Gener i Bohigas, Tomàs

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 13 març 1787 – Matanzas, Cuba, 15 agost 1835)

Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona.

De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l’Havana (1822-23), on votà per la regència.

El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l’abolició de l’esclavitud i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles.

És autor de Bancos de los Estados Unidos.