Arxiu d'etiquetes: directors/es d’orquestra

Martí i Sáenz, Manuel

(Barcelona, 1880 – 1948)

Compositor. Deixeble d’Enric Morera. Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons.

Dirigí les corals Catalunya Nova (1902-03) i Atlàntida. El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia.

Marimon i Figueras, Josep

(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)

Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.

El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.

Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes. 

Bonal, Agustí

(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)

Director d’orquestra i professor de violí.

Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.

Baratta i de Valdivia, Artur

(Barcelona, 12 abril 1860 – 1947)

Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París.

Estrenà l’òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.

Xancó i Creixell, Ernest

(Barcelona, 1917 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 setembre 1993)

Violoncel·lista i director d’orquestra. Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals i guanyà nombrosos premis.

Ha actuat a l’Amèrica Llatina, i fou professor de violoncel a l’Havana. Juntament amb Gaspar Cassadó fundà a Cuba la Sociedad de Música Contemporánea.

De retorn a Barcelona, continuà la seva carrera, dirigí l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i ha format part d’importants grups de música de cambra.

És autor d’un quartet de corda i d’altres cançons.

Viader i Moliné, Josep

(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)

Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.

Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.

Suriñach i Wrokona, Carles

(Barcelona, 4 març 1915 – New Haven, EUA, 12 novembre 1997)

Compositor i director d’orquestra. Estudià a Barcelona i amplià estudis a Colònia i a Berlín.

Establert als EUA, és autor de ballets, de música escènica i de l’òpera El mozo que casó con mujer brava (1948).

Ha fet transcripcions orquestrals de la suite Iberia, d’Isaac Albéniz.

Saló i Ramell, Conrad

(Granollers, Vallès Oriental, 4 desembre 1906 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 juliol 1981)

Instrumentista, compositor i director. Fill de Martí Saló (Catalunya, segle XIX) concertista i cornetista, i germà d’Emili.

Format a l’Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935.

Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca.

Saco del Valle i Flores, Artur

(Girona, 3 febrer 1869 – Madrid, 3 novembre 1932)

Compositor i director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid.

Fou músic major d’enginyers militars (1897) i director de la banda de Sant Sebastià (1906). Del 1911 al 1925 dirigí l’orquestra del Real de Madrid.

Des del 1914 fou professor del Conservatori esmentat i director de la Reial Capella de Música.

És autor de música sacra i d’algunes partitures per a l’escena.

Sabater i Sust, Josep

(Mataró, Maresme, 1882 – Barcelona, 9 agost 1969)

Director d’orquestra. Fill de Mateu Sabater i Estaper. Deixeble de J.B. Pellicer a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyà piano a partir del 1901.

S’especialitzà en la direcció d’òpera, i a partir del 1913 dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Dirigí les representacions d’òpera del C.F. Junior i actuà a diversos teatres d’Europa i Amèrica.

Fou el pare de la pianista Rosa Sabater i Parera.