(Figueres, Alt Empordà, 8 desembre 1858 – 13 setembre 1890)
Compositor i director coral. Fill de “Pep” Ventura, a la cobla-orquestra del qual va començar, i en fou capdavanter a la seva mort.
Fou instrumentista de mèrit i director del cor Erato.
Compongué ballades, obres corals i sardanes.
(Barcelona, 1880 – 1948)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera. Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons.
Dirigí les corals Catalunya Nova (1902-03) i Atlàntida. El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia.
(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)
Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.
El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.
Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes.
(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Director d’orquestra i professor de violí.
Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.
(Barcelona, 12 abril 1860 – 1947)
Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París.
Estrenà l’òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.
(Barcelona, 21 desembre 1917 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 setembre 1993)
Violoncel·lista i director d’orquestra. Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals i guanyà nombrosos premis.
Ha actuat a l’Amèrica Llatina, i fou professor de violoncel a l’Havana. Juntament amb Gaspar Cassadó fundà a Cuba la Sociedad de Música Contemporánea.
De retorn a Barcelona, continuà la seva carrera, dirigí l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i ha format part d’importants grups de música de cambra.
És autor d’un quartet de corda i d’altres cançons.
(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)
Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.
Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.
(Barcelona, 4 març 1915 – New Haven, EUA, 12 novembre 1997)
Compositor i director d’orquestra. Estudià a Barcelona i amplià estudis a Colònia i a Berlín.
Establert als EUA, és autor de ballets, de música escènica i de l’òpera El mozo que casó con mujer brava (1948).
Ha fet transcripcions orquestrals de la suite Iberia, d’Isaac Albéniz.
(Granollers, Vallès Oriental, 4 desembre 1906 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 juliol 1981)
Instrumentista, compositor i director. Fill de Martí Saló (Catalunya, segle XIX) concertista i cornetista, i germà d’Emili.
Format a l’Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935.
Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca.
(Girona, 3 febrer 1869 – Madrid, 3 novembre 1932)
Compositor i director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid.
Fou músic major d’enginyers militars (1897) i director de la banda de Sant Sebastià (1906). Del 1911 al 1925 dirigí l’orquestra del Real de Madrid.
Des del 1914 fou professor del Conservatori esmentat i director de la Reial Capella de Música.
És autor de música sacra i d’algunes partitures per a l’escena.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 