Arxiu d'etiquetes: directors/es d’orquestra

Viader i Moliné, Josep

(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)

Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.

Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.

Suriñach i Wrokona, Carles

(Barcelona, 4 març 1915 – New Haven, EUA, 12 novembre 1997)

Compositor i director d’orquestra. Estudià a Barcelona i amplià estudis a Colònia i a Berlín.

Establert als EUA, és autor de ballets, de música escènica i de l’òpera El mozo que casó con mujer brava (1948).

Ha fet transcripcions orquestrals de la suite Iberia, d’Isaac Albéniz.

Saló i Ramell, Conrad

(Granollers, Vallès Oriental, 4 desembre 1906 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 juliol 1981)

Instrumentista, compositor i director. Fill de Martí Saló (Catalunya, segle XIX) concertista i cornetista, i germà d’Emili.

Format a l’Escolania de Montserrat i després amb E. Casals i Blai Net, el 1923 entrà a la cobla La Principal de la Bisbal, que dirigí des del 1935.

Escriví nombroses sardanes (Sol de Banyuls, Als peus de la Verge, Solemnitat, etc) i edità una extensa discografia com a director de la cobla bisbalenca.

Saco del Valle i Flores, Artur

(Girona, 3 febrer 1869 – Madrid, 3 novembre 1932)

Compositor i director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid.

Fou músic major d’enginyers militars (1897) i director de la banda de Sant Sebastià (1906). Del 1911 al 1925 dirigí l’orquestra del Real de Madrid.

Des del 1914 fou professor del Conservatori esmentat i director de la Reial Capella de Música.

És autor de música sacra i d’algunes partitures per a l’escena.

Sabater i Sust, Josep

(Mataró, Maresme, 1882 – Barcelona, 9 agost 1969)

Director d’orquestra. Fill de Mateu Sabater i Estaper. Deixeble de J.B. Pellicer a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyà piano a partir del 1901.

S’especialitzà en la direcció d’òpera, i a partir del 1913 dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Dirigí les representacions d’òpera del C.F. Junior i actuà a diversos teatres d’Europa i Amèrica.

Fou el pare de la pianista Rosa Sabater i Parera.

Rocabruna i Valdivieso, Josep

(Barcelona, 1879 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1957)

Violinista i director. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i formà quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals.

Fou concertino del Metropolitan Opera House de Nova York.

Dirigí l’orquestra del conservatori de la ciutat de Mèxic, i fundà l’Orquestra Simfònica Mexicana, la direcció de la qual va assumir durant molt temps.

Rigau i Poch, Pere

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 29 desembre 1868 – 20 gener 1909)

Compositor i director coral i de cobla, anomenat Barretó.

Fou el fundador de la cobla Els Montgrins, que dirigí del 1881 al 1900.

Les seves nombroses sardanes (més de 500), en la línia de Pep Ventura, han obtingut una gran difusió. La major part de la seva producció s’ha perdut.

Ribó i Sugrañes, Enric

(Barcelona, 1916 – 27 maig 1996)

Director de cor. Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa.

Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic (des del 1939 Capella Clàssica Polifònica) i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, des del 1940 en fou el director titular.

Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona. Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic. El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid.

Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions sobre la direcció coral.

Ribera i Maneja, Antoni

(Barcelona, 3 maig 1873 – Madrid, 4 març 1956)

Músic i director d’orquestra.

Deixeble d’Antoni Nicolau, debutà a Sabadell com a director d’orquestra l’any 1896 i al cap de poc anà a Alemanya, on es relacionà amb la família Wagner i dirigí obres musicals (a Munic).

En tornar a Barcelona, col·laborà activament amb l’Associació Wagneriana (1901). Dirigí al Liceu, on estrenà Borus Gudonov (1915) i Le nozze di Figaro (1916).

L’any 1924 va ésser nomenat director de l’Orquestra d’Estudis Simfònics. Dirigí també a Bayreuth.

Pons i Viladomat, Josep

(Puig-reig, Berguedà, 1957 – )

Director d’orquestra. Format a l’Escolania de Montserrat, estudià direcció amb Antoni Ros i Marbà i composició amb Josep Soler.

Director de la coral Càrmina (1988-90), el 1985 fou cofundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, de la qual fou director titular fins el 1997. Fou també director de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (1993-2001) i de l’Orquestra Ciutat de Granada (1994-2004).

Des del 1998, fou director principal associat del Gran Teatre del Liceu i el 2010 en fou nomenat director musical, càrrec que assumí a partir de la temporada 2012-2013.

Fou director de l’Orquesta Nacional de España de 2003 a 2012. Ha realitzat diversos enregistraments amb aquestes i altres formacions, centrant-se en un repertori del segle XX.

Director musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics del 1992, ha rebut diversos guardons (premi de la Ciutat de Barcelona, 1992, Premio Nacional de Música, 1999, etc).