(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri industrial, vora el riu Llobregat.
Almeda i Can Mercader
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Cornellà de Llobregat
Can Fatjó
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, al límit amb Sant Joan Despí.
La població, que augmentà els anys 1960 amb immigrants, s’estacionà en uns 1.000 habitants, bona part dels quals treballen a Sant Joan Despí.
Bas i Gelabert, Ramon
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)
Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
Millars -Baix Llobregat-
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic barri, situat a l’est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda.
És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés.
Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta.
Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda (1975-78).
Mercader i de Zufía, Arnau de
(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)
Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.
El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.
També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.
Fou germà de:
Francesc Xavier de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).
Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.
Mercader i de Belloch, Joaquim de
(Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)
Arqueòleg, germà d’Enric. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular.
Fou membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica).
Publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas… que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).
Fou el pare d’Arnau, Pere i Francesc Xavier de Mercader i de Zufía.
Mercader -Baix Llobregat-
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic sector, situat a l’est del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’Almeda.
Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà.
El palau i el parc -d’unes 11 ha- han estat oberts al públic el 1975.
Mas Riera
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre.
El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans (sense pas a nivell) i un branc, descobert, del canal de la Infanta.
Manso i Juliol, Josep
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 26 octubre 1818 – Gràcia, Barcelona, 19 octubre 1867)
Militar. Fill de Josep Manso i Solà, del qual heretà el comtat del Llobregat.
Fou coronel d’infanteria i diputat.
El 1857 li fou concedit el vescomtat de Montserrat.
Llobera i Ramon, Josep
(Barcelona, 22 novembre 1922 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 15 desembre 2011)
Escriptor i professor. El 1963 obtingué el diploma superior d’estudis francesos. El mateix any li fou atorgat el títol de professor de català, per bé que ja professava de temps i exercia com a corrector.
El 1956 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia pel seu treball de toponímia Els noms de lloc de les terres catalanes: Cornellà de Llobregat. Té també altres treballs de toponímia per a Onomasticon Cataloniae.
El 1967 li fou concedit el premi Fundació Gaietà Huguet pel seu treball El català bàsic, publicat el 1968. Ha editat també Prácticas del catalán básico (1969), aplicació de l’anterior, acompanyat d’una Clave de ejercicios, publicat el mateix any.
Fou col·laborador del Seminari de Didàctica de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Òmnium Cultural.
Dades dels Països Catalans 