(València, 8 juny 1812 – 4 abril 1856)
Poeta. Iniciador de la Renaixença al País Valencià, seguidor de les orientacions i els particularismes del moviment de la literatura catalana que, guiat per Rubió i Ors, donà un tipus de poesia romàntica on eren expressats els sentiments íntims i subjectius.
El seu poema Cançó és l’equivalent a l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i al País Valencià en ésser apologista de la llengua popular amb col·laboracions a “El Liceo” i “El Fénix”.
(Palma de Mallorca, 1856 – 3 desembre 1932)
Dirigent republicà. Fill d’Antoni Villalonga i Pérez. Republicà federal, es destacà a la fi del segle XIX dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un acèrrim defensor de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicano-socialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917.
Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals (fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista). Amb l’adveniment de la II República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia (octubre 1931-juny 1932) com a home-pont davant les divisions de les forces republicanes.
(Sisteron, Provença, 4 juliol 1789 – Perpinyà, 16 febrer 1856)
Marí. Ingressà en la marina de guerra francesa (1801).
Participà en diverses accions per tot el món, i, en retirar-se (1851), s’establí a Perpinyà.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 maig 1856 – 10 març 1939)
Compositor. Dirigí diverses formacions corals a Madrid. Publicà bastants articles de premsa sobre temes musicals.
Té una producció bastant abundant de música religiosa.
(València, 1856 – 1899)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista.
Atacat per un trastorn mental, fou reclòs, però no abandonà pas el conreu de la pintura.
(Ceret, Vallespir, 24 abril 1785 – Perpinyà, 16 setembre 1856)
Agrònom, baró de Paçà. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d’auditor del consell d’estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture.
Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d’irrigació a Catalunya i al País Valencià.
També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d’Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).
(València, 1856)
Setmanari en llengua castellana. Publicà 12 números.
Hi col·laboraren Teodor Llorente i Olivares, Rafael Blasco i altres escriptors valencians.
(País Valencià, 1777 – 1856)
Arquitecte. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d’arquitectura.
D’estil neoclàssic, hom coneix poca cosa de la seva obra, és autor de la renovació a l’interior de les esglésies d’Ibi, Quatretonda, el Salvador de València, Silla, etc.
(Palma de Mallorca, 1774 – 1856)
Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura.
(País Valencià, 31 desembre 1856 – 1941)
(MSA) Societat. Nom que adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista: demanà la concessió de diverses línies i n’absorbí d’altres empreses de l’estat espanyol i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins al 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
Dades dels Països Catalans 