Antiga quadra.
Antic lloc i quadra.
(Lloret de Mar, Selva, 19 juny 1907 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 març 2003)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera.
Fundà l’any 1926 l’Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó Pirinenc, de Barcelona.
És autor d’unes quaranta sardanes, d’una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).
(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)
Enginyer agrònom. De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Illes Balears.
Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.
(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1879 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 abril 1969)
Agrònom. Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on hi creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de físico-química per a l’anàlisi electroquímica dels vins.
També creà les estacions de Jumella (1912), de Felanitx (1913), d’Almendralejo (1916) i de Cariñena (1925).
Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 juliol 1998)
Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu.
Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg.
El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni).
Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.
(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)
Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.
Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.
Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.
(Barcelona, 27 març 1901 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 2 gener 1988)
Advocat i escriptor. Conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc.
Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics.
Publicà Temps enrera (1966), que conjuntament amb Males companyies (1970) i La brilant història (1971) constitueix una visió de la Barcelona de principi de segle.
Altres obres seves són: La gàbia (1976), La mort del benefactor (1981), Quaranta històries (1983), premi Víctor Català, Guardo, el confident (1985), etc.
Fou el pare de Lluís i de Josep Maria Carandell i Robusté.
(Barcelona, 30 novembre 1928 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 14 gener 1995)
Pintor. Radicat a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Després d’una preparació de tipus humanístic, s’inicià en la pintura. Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou.
Ha plasmat l’obra en cicles: Retaules de la gent (1956), Barques, Màquines (1957), I cicle de les Testes (1958), Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets (1959-60), Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima (1961), II cicle de les Testes (1962-63), Univers concentracionari (1964-65), Els amants (1965-66), Massacres (1967), Retrats imaginaris (1968), Mirades (1969), Numància (1972), Màscares (1973), Naufragis (1979), etc.
També ha preparat cicles d’homenatge: a J.P.Sartre (1965), dos a Antonio Machado, a Ungaretti i a Lluís Companys, i va realitzat (1965) l’escenografia de Ronda de mort a Sinera d’Espriu–Salvat, i (1966) de La bona persona de Sezuan, de Brecht.
També col·laborà amb el Festival de Teatre de Sitges. Es relacionà amb el Grup Parpalló i ha format part dels grups plàstics Crònica de la Realitat (1965) i Intrarealisme (1967). En 1965, concorrent al Saló de Maig amb una obra, hi obtingué el premi Germans Serra, votat per la crítica barcelonina. La seva obra es difongué especialment per la Península Ibèrica i Itàlia. Ha obtingut el premi de dibuix Ynglada-Guillot 1971.
Dades dels Països Catalans 