(Xest, Foia de Bunyol, 1998 – )
(ant: Circuit de la Comunitat Valenciana) Circuit de velocitat. Acull proves de motociclisme i d’automobilisme des del final del 1998.
Amb una longitud de 4.000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90.000 espectadors i la seva construcció costà més de 4.000 milions de ptes.
Enllaç web: Circuit Ricardo Tormo
(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)
Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).
Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.
El 1982 abandonà la política activa.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 novembre 1926 – 30 juliol 1998)
Historiador. Fill d’Honori Garcia i Garcia. Es va formar a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret (1943-46); es llicencià a València el 1948, es doctorà a Barcelona (1983), i s’especialitzà en dret medieval.
D’entre les seves obres (algunes en col·laboració) destaquen Mudéjares y moriscos de Castellón (1952), Estudios sobre los orígenes del derecho marítimo hispano-mediterráneo (1969), Furs de València (6 volums, de 1970 a 1983), Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media (1973), Història de la marina catalana (1977), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (en dos volums, 1983) i Llibre del Consolat de Mar (tres volums, del 1981 al 1984).
(Maçanet de la Selva, Selva, 1 gener 1918 – Andorra la Vella, 9 desembre 1998)
Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica.
El 1962 va publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.
(Barcelona, 13 gener 1907 – Taurinyà, Conflent, 1998)
Ceramista i pintor. Al començament conreà l’aquarel·la, i després, a partir del 1954, preferí la ceràmica.
En aquesta especialitat guanyà una medalla d’argent de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de Canes (1954) i una altra d’or a l’Exposició de Brussel·les del 1958.
(Barcelona, 9 gener 1904 – 19 novembre 1998)
Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra.
Ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d’una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).
(Viladrau, Osona, 2 agost 1912 – Barcelona, 29 abril 1998)
Economista i polític. Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de Francesc Cambó, durant la guerra civil s’exilià a França.
Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975.
Fou president de “La Caixa”, de la Fundació Bernat Metge i de l’Institut d’Estudis Europeus.
El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Figueres, Alt Empordà, 24 agost 1907 – el Masnou, Maresme, 1 març 1998)
Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943).
Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a “Hispania”, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, “Anuario de Historia del Derecho Español”, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras” i “Analecta Sacra Tarraconensia”, entre altres.
Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II el Just i Alfons III el Benigne al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), feta en col·laboració amb Francesca Vendrell.
(Portbou, Alt Empordà, 19 agost 1924 – Barcelona, 27 maig 1998)
Filòleg. Fou president de la Sociedad Española de Lingüística i acadèmic corresponent de la Real Academia Española per Catalunya.
És autor de diversos manuals i obres de consulta sobre llengua espanyola: Ortografía (1967), Gramática y redacción (1970), Nuevos modelos para el ejercicio lingüístico (1985), Cuestiones de sintaxis española (1989) i Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española (1990).
En català publicà Onomàstica barcelonina del segle XIV (1977).
Dades dels Països Catalans 