Arxiu d'etiquetes: 1892

Batlló i Barrera -germans-

1 Resposta

Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.

Jacint Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866)  Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.

Joan Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892)  Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.

Feliu Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878)  Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.

Bassegoda i Musté, Pere-Jordi

4 Respostes

(Barcelona, 7 febrer 1892 – 20 setembre 1988)

Poeta i arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Bonaventura.

Gran part de la seva obra d’arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d’ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal.

Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l’any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).

Bases de Manresa -1892-

22 Respostes

(Manresa, Bages, 27 març 1892)

Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d’acord amb una iniciativa d’Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català.

Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L’esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu.

Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d’ésser ocupats per catalans.

El 1992 se’n celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.

Baltà i Botta, Miquel Arcàngel

2 Respostes

(Barcelona, 13 gener 1892 – 20 novembre 1964)

Químic, farmacèutic i activista polític. La seva farmàcia serví per celebrar-hi reunions polítiques.

Fundador de la Societat d’Estudis Militars, fou empresonat el 1925, però la causa fou sobreseguda el 1927, i s’exilià a França.

Proclamada la República, fou cap de la guàrdia cívica de Francesc Macià.

El 1939 s’exilià a Cuba, d’on tornà el 1961.

Baixeras i Roig, Àngel Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 6 novembre 1892)

Arquitecte i urbanista.

Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l’expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l’obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga.

Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.

Aymat i Martínez, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)

Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.

Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.

Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.

Albareda i Ramoneda, Anselm

5 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1892 – 20 juliol 1966)

Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24).

Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc.

Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962.

Fundà “Analecta Montserratensia” (1917) i “Catalonia Monastica” (1926), publicacions de l’abadia de Montserrat.

Acadèmia d’Higiene de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1892 – 1922)

Institució fundada per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social. S’ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants.

Tingué com a òrgan d’expressió el “Boletín de la Academia de Higiene” (1893).

El 1905 fou declarada oficial. L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya que presidí Felip Proubasta.

Verger i Ventayol, Maria

Deixa un comentari

(Alcúdia, Mallorca, 27 setembre 1892 – Madrid, 1983)

Escriptora. Es titulà de bibliotecària i arxivera, i des del 1923 fou bibliotecària i auxiliar arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa i bibliotecària i conservadora del Museu Soler i Palet de Terrassa, fins el 1943.

L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona. Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial. Residí alguns anys a sud-amèrica, i després visqué a Madrid.

Ha publicat obres de poesia, com Clarors matinals (1924), Tendal d’estrelles (1930), L’estela d’or (1934), etc, i la narració L’enflorament d’una il·lusió (1930) i Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del ayuntamiento de Tarrasa (1942).

Festes Modernistes de Sitges

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 1892 – 1899)

Conjunt de cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol. Es caracteritzaren -en contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior- pel fet d’ésser restringits al món dels artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, fet que era subratllat amb un cert to ritual, per l’absència de qualsevol mena de recompensa, per la inclusió de totes les facetes de l’art i per la decidida dedicació als corrents estètics moderns; a vegades, però, el to baixà, fins a esdevenir xaró.

La primera festa (23 agost 1892) consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges, on, al costat dels pintors considerats avui com a modernistes, n’exposaren molts d’altres d’ancorats en l’estètica convencional.

La segona (10 setembre 1893) inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres seves, de Cèsar Frank i d’altres músics belgues, i una representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra.

La tercera (4 novembre 1894) s’inicià amb el solemne trasllat de dos quadres d’El Greco al Cau Ferrat, i es clogué amb un certamen literari, que publicà “L’Avenç” (1895).

La quarta (14 febrer 1897) estrenà el drama de Massó i Torrents La fada, musicat per Enric Morera, amb l’assistència d’alguns dels compositors de l’escola franco-belga, habituals dels concerts del Cau Ferrat.

I la cinquena (5 juliol 1899) consistí en un concert de piano, interpretat per Joaquim Nin, amb obres d’Enric Morera, Joan Gay, Francesc Alió, Grieg i Scarlatti, i la representació de Lladres! i La reina del cor, d’Ignasi Iglésias, i de L’alegria que passa, del mateix Rusiñol, amb música de Morera.