Arxiu d'etiquetes: tèxtils

Maillol, Aristides

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)

Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).

Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).

Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).

L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.

Fou el pare de Llucià Maillol(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972)  Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.

Manent, can

(Puig-reig, Berguedà)

(o can Riera) Colònia industrial tèxtil, situada a la dreta del Llobregat, abans de l’aiguabarreig amb la riera de Merlès.

Malards

(Gurb, Osona)

Colònia industrial tèxtil, situada al límit nord-oriental del terme, a la dreta del Ter, poc abans del seu aiguabarreig amb el Gurri, a l’oest de Roda de Ter.

Llaudet, colònia

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Colònia tèxtil, a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.

S’originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada per l’industrial J. Llaudet.

Can Bros

(Martorell, Baix Llobregat)

Colònia industrial tèxtil, situada al nord de la vila, a la vora dreta del Llobregat.

Té parròquia dedicada a santa Maria.

Borràs, el

(Castellbell i el Vilar, Bages)

Colònia industrial tèxtil (188 m alt) i cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat.

És inclosa a la parròquia de Castellbell.

Bonmatí

(Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)

Colònia industrial tèxtil (119 m alt) i cap del municipi.

Situada a l’esquerra del Ter, fou formada al final del segle XIX.

Barrau i Cortès, Jacint

(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)

Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.

Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.

Argemí i Fontanet, Josep Maria

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juliol 1920 – Barcelona, 8 gener 1961)

Enginyer tèxtil, productor i director de cinema.

El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d’interès per llur contingut social.

El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.

Manganell, el -Moianès-

(Calders, Moianès)

Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.

Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom.

És un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.