(Barcelona, 16 maig 1862 – 29 novembre 1940)

Escriptor i arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, i germà de Joaquim i de Ramon Enric. Fou un dels fundadors de la “Revista Literària” i de “La Il·lustració Catalana”, formà part de l’equip de la revista “L’Avenç”, i col·laborà, des del 1905, al “Diario de Barcelona” i, després, a “La Vanguardia”.

Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on s’inicià com a poeta. L’any 1891 publicà el recull Joventut i posteriorment Poesías varias (1896). Va conrear també la novel·la en Quaranta graus al sol (1886) i La bona gent (1888) i la comèdia en Ensenyar al qui no sap (1883), Viva l’avi! (1885), Pluja d’estiu (1886), Mero (1887) i Joc de cartes (1887).

Com a arquitecte es destacà per un estil proper al Modernisme i participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (passeig de Gràcia– carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el Col·legi Comtal (1909), a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d’Olot.

Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la de Belles Arts. És autor d’una interessant monografia sobre l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona (1925-27) i d’altres assaigs.

Fou el pare de Pere-Jordi i Bonaventura Bassegoda i Musté.