(Barcelona, 1892 – 1963)
Pintor i restaurador. Participà en nombroses exposicions nacionals i obtingué diversos premis.
Sobresortí com a paisatgista (Posta de sol, Núvol, etc).
Treballà també bastant com a restaurador d’obres antigues.
Arxiu d'etiquetes: 1892
Miró i Manent, Ignasi Ramon
(Barcelona, 1821 – 1892)
Pedagog. Impulsà nombroses activitats escolars i paraescolars.
Cofundador, amb Carles Carreras i d’altres, de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, secretari de la Junta Provincial de Instrucción Pública (1860), impulsor de l’Escuela Normal Femenina (1860).
Fundador i director de la revista “La Antorcha Manresana” (1857-60), director del “Monitor de Primera Enseñanza” i de la “Biblioteca económica de primera enseñanza”.
El 1869 fundà a Barcelona un col·legi de primer i segon ensenyament que dirigí fins a la mort. El Col·legi Carreras, fundat el 1835, i el Col·legi Miró foren els més prestigiosos de la Barcelona vuitcentista.
De la seva extensa obra escrita cal destacar La enseñanza de la historia en las escuelas (1883) i Necrología del Dr. Carlos Carreras de Urrutia (1874).
Miret i Soler, Emília
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1892 – Barcelona, 8 agost 1941)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Amplià els estudis al Conservatori de Brussel·les, on obtingué el primer premi.
Tornà a Barcelona en 1914 i col·laborà amb l’Orquestra Simfònica dirigida de J. Lamote de Grignon. Actuà en nombrosos concerts. Les seves actuacions a una emissora de ràdio li donaren molta popularitat.
Es dedicà a l’ensenyament. És autora d’obres per a piano i per a piano i cant.
Mirambell i Ferran, Joan
(Barcelona, 28 febrer 1892 – 14 maig 1983)
Dibuixant. Fou deixeble de Francesc d’Assís Galí. Destacà com a il·lustrador.
Posteriorment s’especialitzà en projectes de jardins.
Mimó i Raventós, Pau
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 8 febrer 1813 – 10 agost 1892)
Pedagog. De jove visqué a l’Havana, on estudià la carrera de pilot.
De retorn a Catalunya es titulà com a mestre i fundà una escola a Vilanova i la Geltrú i posteriorment fundà un col·legi a Barcelona, que deixà en mans del seu fill, Claudi Mimó i Caba, per tornar a Vilanova i la Geltrú.
Fou director del “Diario de Villanueva” i col·laborà a la “Llumanera de Nova York”, a més d’altres revistes professionals.
Publicà diversos llibres de text, alguns en col·laboració amb el seu fill.
Milà de la Roca i Ràfols, Manuel
(Barcelona, 2 maig 1848 – 16 juny 1879)
Polític i periodista. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, “La Convicción”, diari carlí.
Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l’infant Alfons Carles.
El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.
El seu pare fou:
Pau Milà de la Roca i Maynar (Barcelona, segle XIX – 1892) Notari.
Fou redactor del diari “El Áncora” (1850).
Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.
Mestres i Fossas, Jaume
(Barcelona, 25 juliol 1892 – Vallvidrera, Barcelona, 19 juny 1981)
Arquitecte. Destacà com a constructor d’instal·lacions esportives (Club Natació Barcelona, camp de les Corts del F.C. Barcelona, estadi esportiu de la Foixarda a Montjuïc, l’autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes, etc).
D’altra banda, construí nombrosos edificis a Barcelona, com ara la casa editorial Seix i Barral i les escoles Blanquerna.
Mercader, Caritat
(Santiago de Cuba, Cuba, 29 març 1892 – París, França, 1975)
(de nom real Caritat del Río i Hernández) Activista comunista. Resident des dels 6 anys a Barcelona.
El 1925 se separà del marit i amb els 5 fills es traslladà a França, on s’afilià al partit socialista.
En esclatar la guerra civil tornà a Catalunya, ingressà al PSUC i participà activament en la contesa.
Exiliada el 1939, entrà en contacte amb el serveis secrets soviètics i intervingué en la preparació de l’assassinat de Trotski, que dugué a terme el seu fill Jaume Ramon Mercader.
Mercadé i Queralt, Pau
(Valls, Alt Camp, 18 febrer 1892 – 15 octubre 1970)
Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l’Escola d’Art.
Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc.
Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l’Alt Camp.
Matheu i Sadó, Roser
(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)
Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).
Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).
