(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)
Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).
Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.
Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.
(València, 20 juny 1920 – Arenys de Munt, Maresme, 28 juliol 1974)
Bioquímic. Catedràtic a la universitat de Granada fins a 1956, en que es traslladà a la Universitat de Barcelona.
Fou el promotor i el primer rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-73).
(Barcelona, 19 setembre 1828 – 28 setembre 1876)
Químic i farmacèutic. Fou catedràtic a Granada i a Barcelona.
És autor de diversos treballs d’investigació, ben remarcables, dedicats quasi tots ells a l’estudi d’aigües minerals.
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 – Calaf, Anoia, 1865)
Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela.
Publicà bons treballs científics.
(Catalunya, segle XIX)
Químic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí estudis sobre la producció de colorants i de sabons.
(Alcoi, Alcoià, 25 agost 1864 – Barcelona, 22 setembre 1958)
Químic i religiós jesuïta.
Entre els seus treballs sobresurten els titulats Los pesos moleculares, La catálisis química: sus teorías y aplicaciones en el laboratorio y en la industria, El acetileno: sus aplicaciones domésticas, industriales y científicas i Química del carbono.
El 1905 fundà a Tortosa el Laboratorio Químico del Ebro, futur Institut Químic de Sarrià.
(Barcelona, 8 març 1828 – maig 1895)
Químic. Tenia el títol nobiliari de baró de Tovar.
És autor de diversos invents en l’obtenció de sals de plom resinoses, així com d’altres per a les anàlisis i la depuració de l’oli.
Dirigí la “Gaceta Universal de Agricultura, Industria y Artes”. És autor de diversos escrits. Fou un dels organitzadors de l’Exposició General Catalana de 1871.
(Cadaqués, Alt Empordà, maig 1831 – Barcelona, 21 gener 1900)
Botànic i químic. Ocupà la càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts.
El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya.
Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.
(Barcelona, 7 setembre 1852 – 16 setembre 1921)
Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats.
Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d’administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 