Arxiu d'etiquetes: 1885

Güell i López -germans/nes-

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Gil, Ramon

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1815 – 1885)

Músic. Fou organista de la seu de Barcelona.

És autor d’una Missa de rèquiem (1854), entre d’altres obres.

Garcias i Font, Llorenç

(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)

Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.

Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).

Ferrà i Juan, Miquel Ramon

(Palma de Mallorca, 1885 – 14 novembre 1947)

Poeta i assagista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Bartomeu Lluís. Estudià lleis i filosofia a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36).

Des del 1936 residí a Palma de Mallorca, on regí la biblioteca provincial. Membre actiu i un dels promotors intel·lectuals de l’Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual. La seva poesia, d’extensió molt reduïda, pertany al corrent postsimbolista, A mig camí (1926) és un recull de la seva obra poètica.

Col·laborador de diverses publicacions del Principat, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època, en part com a introductor del Noucentisme a Mallorca. Fou un dels fundadors de “Mitjorn”, revista literària apareguda a Palma de Mallorca el 1906.

També excel·lí en la traducció, Les muses amigues (1920), és un aplec de versions de poetes simbolises i romàntics, i, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors, de Tàcit (1926). Secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull, preparà l’edició del Blanquerna.

L’any 1962 es publicaren a Barcelona les seves Poesies completes. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).

Clotet i Saderra, Antoni

(Vic, Osona, 1885 – Catalunya, segle XX)

Escultor. És autor de diverses imatges notables, així com de restauracions i reproduccions.

Llausàs i Mata, Josep

(Barcelona, 1817 – 1885)

Literat i filòleg. Fou professor de francès i d’italià a les Escoles Pies. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Traduí novel·les i poemes, i dues obres didàctiques per a l’ensenyament del francès.

Llagostera i Sala, Francesc

(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)

Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.

És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

Laporta i Astort, Antoni

(Barcelona, 16 juliol 1885 – 24 juliol 1957)

Pianista i compositor. Germà del pintor Ramon.

Estudià a l’Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11).

Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.

Janer i Anglarill, Anna Maria

(Cervera, Segarra, 18 desembre 1800 – Talarn, Pallars Jussà, 11 gener 1885)

Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novícies i superiora (1833).

Durant la primera guerra carlina s’ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59).

El bisbe Josep Caixal d’Urgell li confià la direcció de l’hospital d’Urgell i l’animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l’ensenyament i a beneficència, l’Institut de la Sagrada Família, que s’estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment.

Isaura i Fargas, Francesc de Paula

(Barcelona, 1824 – 1885)

Mestre fonedor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi.

Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats.

Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.