Arxiu d'etiquetes: 1885

Ferrándiz i Badenes, Bernat

2 Respostes

(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)

(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.

Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).

Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.

Escarrà, Joan

Deixa un comentari

(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)

Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.

Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.

Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.

Cebrian i Ibor, Lluís

2 Respostes

(València, 8 gener 1885 – 18 setembre 1941)

Escriptor i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Santiago.

Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial.

Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.

Carreres i Bayarri, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1885 – 1936)

Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.

Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

9 Respostes

(Palma de Mallorca, 1885 – )

(BSAL) Revista bilingüe. Editat per la Societat Arqueològica Lul·liana, el seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana. Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs.

Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio, d’Antoni R. Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania, de Josep Maria Quadrado.

Blanxard i Camps, Josep

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 1815 – Barcelona, 1885)

Escriptor i polític. Publicà en castellà un drama i un recull poètic.

Fou alcalde de Berga, secretari de la universitat barcelonina i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1856) i de la Societat Arqueològica Tarraconense (1878).

Benedito i Vives, Rafael

2 Respostes

(València, 3 setembre 1885 – Madrid, 8 setembre 1963)

Compositor i director. Germà de Lluís i de Manuel. El 1916 fundà a Madrid la orquestra que portava el seu nom, i al cap de dos anys el primer gran cor mixt de Madrid. Fou un gran pedagog musical.

Publicà La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música, i nombroses col·leccions de cants folklòrics.

Argeleta, marquesat d’

7 Respostes

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit el 1885 a Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai, diputat a corts per Olot, descendent dels Sabata que compraren la baronia d’Argeleta el 1519 a Ximèn Peres d’Arenós.

Continua dins la mateixa família.

Aguilar i Lara, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)

Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.

La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.

Guerra i Gifré -germans-

Deixa un comentari

Amador Guerra i Gifré  (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885)  Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.

Lliurat Guerra i Gifré  (Catalunya, 1831 – 1870)  Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.