Despoblat.
Llogaret. L’església (Sant Martí) depèn de la de Rivert.
Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.
Despoblat, al nord-oest de la vila.
Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila.
(Cervera, Segarra, 18 desembre 1800 – Talarn, Pallars Jussà, 11 gener 1885)
Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novícies i superiora (1833).
Durant la primera guerra carlina s’ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59).
El bisbe Josep Caixal d’Urgell li confià la direcció de l’hospital d’Urgell i l’animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l’ensenyament i a beneficència, l’Institut de la Sagrada Família, que s’estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment.
(Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 22 agost 1825)
Militar i polític absolutista. Baró d’Eroles. Abandonà els estudis de lleis a Cervera i participà en la guerra del Francès.
Defensor de Girona, fou capturat pels francesos i empresonat a Ribesaltes (1809). S’escapà (1810) i dirigí la guerrilla a l’Empordà; ascendit a general de brigada (1811), dirigí la fortificació de Montserrat.
Durant el Trienni Constitucional, i després d’ésser deportat a Mallorca, d’on escapà, constituí, a la Seu d’Urgell, la Regència absolutista amb el marquès de Mataflorida i l’arquebisbe de Tarragona Jaume Creus (15 agost 1822). Com a comandant suprem de les forces reialistes, fou derrotat per Espoz y Mina a la Pobla de Segur.
Refugiat a França, intentà de reorganitzar la Regència i entrà amb el duc d’Angulema i els Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Ferran VII de Borbó li concedí com a recompensa la capitania general de Barcelona (1823-24), on practicà una política de reorganització i apaivagament que provocà l’oposició dels sectors extremistes, els quals aconseguiren que fos traslladat a Madrid.
Sembla que morí d’un atac de follia.
Fou el quart marquès de la Cañada-Ibáñez.
Dades dels Països Catalans 