Arxiu d'etiquetes: 1885

Clotet i Saderra, Antoni

1 Resposta

(Vic, Osona, 1885 – Catalunya, segle XX)

Escultor. És autor de diverses imatges notables, així com de restauracions i reproduccions.

Mir i Escudé -germans-

Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch

Andreu Mir i Escudé  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

Francesc Mir i Escudé  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant de planxa litogràfica.

Manuel Mir i Escudé  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

Miquel Mir i Escudé  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).

Ramon Mir i Escudé  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

Mestre i Artigas, Ernest

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)

Enginyer agrònom. De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Illes Balears.

Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.

Mercader i Andreu, Pere

(l’Escala, Alt Empordà, 27 octubre 1885 – Cassà de la Selva, Gironès, 15 juliol 1969)

Compositor, també conegut pel pseudònim Joan Calders.

Com a intèrpret a destacat a la cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva.

En la seva producció de sardanes figuren entre les més notables les titulades Esperança, Cant a la Selva, La flor de la muntanya i Una joguina.

Memorial de Greuges -1885-

(Catalunya, 10 març 1885)

Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII de Borbó per una comissió presidida per Marià Maspons.

L’esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s’oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d’unificació del dret civil sobre la base del dret castellà.

Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l’11 de gener de 1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent.

Massó i Gilbert, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 1885 – Barcelona, 12 setembre 1971)

Artista de varietats. Residí al Brasil del 1911 al 1928. Actuà a Barcelona i a París.

Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d’Oh Gran Gilbert!.

Intervingué en el film Juguetes rotos (1966).

Maspons i Labrós, Marià

(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)

Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.

De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.

Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII de Borbó, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.

Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.

Maspons i Camarasa, Pere

(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)

Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume.

Emigrà a l’Equador, on s’enriquí, vinculat a plantacions agrícoles.

Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals.

Va publicar un recull de versos (Espigolada).

Martí i Güell, Salvador

(Tarragona, 1885 – Madrid, 1950)

Veterinari. Exercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona (1928).

Es traslladà a Madrid (1931), on ocupà diferents càrrecs públics.

Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vice-president.

Martí i Freixes, Pau

(Palafolls, Maresme, 1885 – Berlín, Alemanya, 1935)

Veterinari. Presidí el Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Dirigí el Cos de Veterinària municipal. Figurà entre els fundadors de l’Institut Veterinari de Serovacunació.

Assistí al congrés de veterinaris celebrat a Barcelona el 1929 i a l’ibero-americà reunit a Sevilla el mateix any.