Arxiu d'etiquetes: 1859

Balaguer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Badenes i Dalmau, Francesc

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 2 desembre 1859 – València, 21 gener 1917)

Escriptor. Fou un dels representants més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre del grup fundador de Lo Rat Penat de València. En els Jocs Florals d’aquella entitat fou proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1898. El seu poema Mariola és el que li donà més fama com a poeta.

Destacat folklorista, escriví com a obres més importants els següents reculls: Llegendes i tradicions valencianes (1899), Rondalles del poble (1900) i Contes populars (1900). També publicà diversos reculls de poemes breus: Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc).

Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer: Sant Francesc, Idil·lis i cants místics.

Albertí i Vidal, Vicenç

1 Resposta

(Maó, Menorca, 24 novembre 1786 – 15 octubre 1859)

Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites.

L’any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l’Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario… de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del qual fou publicat l’any 1826 i els altres nou resten manuscrits a l’Academia de la Historia.

Fou un exponent del moviment cultural menorquí a l’època d’ocupació anglesa.

Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)

Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.

Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).

Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.

Hernández i Ponsetí, Maurici

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1859 – 1932)

Farmacèutic, meteoròleg i naturalista. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on féu importants observacions meteorològiques de Catalunya.

Fou un notable ornitòleg: publicà Catálogo de aves observadas en Menorca i aplegà una col·lecció d’ocells de Menorca, actualment a l’Ateneu de Maó.

Guerra i Estapé, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 gener 1859 – Badalona, Barcelonès, 26 gener 1947)

Metge. Publicà diversos estudis professionals.

Fou un dels organitzadors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana.

Clos i Pagès, Josep

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)

Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.

El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.

Brutails, Jean Auguste

2 Respostes

(Viviers, Llenguadoc, 20 desembre 1859 – Bordeus, França, 1 gener 1926)

Arqueòleg i historiador. Arxiver (1889) de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans. Són remarcables l’Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon ay Moyen Âge (1891), L’art religieux du Roussillon, traduït al català per Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 1901), La coutume d’Andorre (1904), etc.

Borràs i de March, Joaquim

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1859 – Vilafortuny, Baix Camp, 1926)

Advocat i escriptor. Col·laborà a diversos periòdics i publicà un recull poètic, alguns escrits jurídics i un estudi sobre les obres de Santa Teresa de Jesús.

Bernages, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, 1859)

Escultor. Fou deixeble i ajudant de Simforià Bonifaç.

Quan el taller d’aquest passà a mans de Golarons, hi continuà treballant durant molts anys.