(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)

Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Balears.

Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes distints: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).

Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).

Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.