(Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, 1859)
Escultor. Fou deixeble i ajudant de Simforià Bonifaç.
Quan el taller d’aquest passà a mans de Golarons, hi continuà treballant durant molts anys.
Bernages, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1859
Armengol i Tagell, Delfí
(Barcelona, 1859 – segle XX)
Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).
Miró i Lleó, Gaspar
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 març 1859 – Barcelona, 29 setembre 1930)
Pintor. S’establí i triomfà a París, fins al punt d’ésser nomenat pintor de la ciutat. El 1927 tornà a Barcelona.
Conreà de primer la pintura de natures mortes, però ben aviat descobrí la pintura a l’aire lliure i es dedicà, preferentment, al paisatge, tant rural com urbà.
Miralles i Anglès, Ermenegild
(Barcelona, 19 agost 1859 – 1 maig 1931)
Enquadernador i litògraf. Creà i dirigí la revista artística “Hispania” (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico.
Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon.
A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d’èxit comercial.
Miquel i Clapés, Josep
(Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 19 desembre 1931)
Anarquista. Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell.
Organitzà la vaga dita de les set setmanes (1882), l’Ateneu Obrer (1883) i participà en la preparació del primer de maig (1890).
Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896).
En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella (1908) i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica (1909) i de la vaga general del 1917.
Detingut de nou, quedà paralític a conseqüència dels turments rebuts.
Col·laborà a “El Trabajo” de Sabadell (1897-1912).
Mestre en Gai Saber
(Barcelona, 1859 – )
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili.
Melé i Farré, Ignasi
(Cervera, Segarra, 24 abril 1859 – Tossa de Mar, Selva, 29 maig 1928)
Metge. Es llicencià a Barcelona el 1886. Excel·lí com a conferenciant i propagandista de temes mèdics.
S’establí a Tossa el 1892, on organitzà diverses excavacions que van permetre de descobrir les runes de l’antiga colònia romana. El 1915 fundà el museu de Tossa i, posteriorment, el de Sant Feliu de Guíxols.
Va escriure Una excursió a Tossa (1927).
Marsillach i Lleonart, Joaquim
(Barcelona, 3 març 1859 – Caldetes, Maresme, 11 agost 1883)
Crític musical. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà d’Adolf.
Fou un dels instructors i propagadors de Wagner a la Península i fou membre actiu del patronat del festival de Bayreuth.
Escriví Ricardo Wagner (1878), primera obra publicada sobre aquest compositor a Catalunya.
Manaut i Taberner, Pere
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)
Metge i escriptor. Estudià a Barcelona. Fou metge de la Casa de la Lactància i Casa-Bressol i de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Publicà nombrosos treballs a revistes professionals; el 1883 fundà la “Revista de Higiene”, i el 1886, el “Boletín de Medicina y Farmacia”.
Col·laborà a la premsa política del seu temps, com a “La Renaixensa”, “L’Esquella de la Torratxa”, “L’Aureneta” i “Cu-cut!”, sovint amb els pseudònims d’Enric Xarau i Jordi Muntaner, i obtingué premis en certàmens literario-patriòtics.
Publicà obres de tema mèdic, com Banys de mar (1901), Higiene del ciudadano (1881) i Fecundació artificial humana (1882), i de tema històric i literari, com La prostitución (1894), L’abim (1911) i Blanca d’Alemany, teatrals, com Lo trinxeraire (1899) i Misèria! (1912), una novel·la i unes Tradicions de Llívia, publicades a la “Lectura Popular”.
Lorenzale i Rogent, Ramir
(Barcelona, 29 gener 1859 – 27 desembre 1917)
Pintor. Fill de Claudi Lorenzale. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París. Exposà a Barcelona i a Madrid.
Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres al·legories (Wagner, Verdi i Massenet) del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1908).
Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic.
Dades dels Països Catalans 