(València, 17 maig 1625 – 19 agost 1715)
Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d’un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València.
El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía… Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.
(Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715)
Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l’ortodòxia. Partidari de Felip V de Borbó, fou expulsat de Mallorca.
Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l’erudit Jean Battiste Sollier.
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
(Barcelona, 1715 – 1798)
Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.
(Barcelona, segle XVII – vers 1715)
Metge i polític. Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697.
Botifler, fugí de la ciutat arran de la instauració del règim austriacista.
El 1714 entrà a Barcelona amb l’exèrcit de Felip V de Borbó i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní.
(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)
Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.
Prengué les armes contra les tropes de Felip V de Borbó; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.
Fou secretari del general Josep Moragues i de Francesc de Moner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.
El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.
S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.
(Barcelona, vers 1715 – Madrid, 1801)
Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica.
Publicà, entre d’altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan… el modo de tañer… la guitarra (1754), que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos… editat en fascicles.
També escriví Reglas… Para acompañar sobre la parte con la guitarra… (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 27 març 1715)
Militar. Combaté contra els borbònics. Assolí el grau de capità.
Durant la repressió que seguí a la capitulació de Barcelona de setembre de 1714, fou detingut quan tractava de fugir a Mallorca amb el general Josep Moragues i el capità Jaume Roca.
Tots tres foren torturats. Els penjaren i esquarteraren.
(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1715)
Eclesiàstic. Predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona. Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic.
Propagà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i altres indrets, i promogué a Barcelona l’oratori de Sant Felip Neri.
Publicà algunes oracions fúnebres (1696-1708).
(Montferri, Alt Camp, 1715 – Faenza, Itàlia, 1782)
Religiós jesuïta. Residí a l’Argentina molt de temps. En passà bona part a les missions de la Pampa, que foren objecte d’un estudi històric original, publicat com a annex per Charlevoix a la seva història del Paraguai (1757).
Escriví també una Descripción de la ciudad y jurisdicción de Santa Fe i traduí de l’italià dues obres religioses.
Dades dels Països Catalans 