(Sant Hilari Sacalm, Selva, 28 febrer 1669 – Barcelona, 27 març 1715)

Militar austriacista. El seu nom real era Josep Moragues i Sobrevia. Fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia, inicià la seva carrera en l’exèrcit de Carles II. El 1710 es casà amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort (Pallars Sobirà).

El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni de Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra.

Lluità al servei del rei arxiduc Carles III, i el 1709 ja era general. Més tard fou governador de la Seu d’Urgell. Pel juny de 1713 rebé l’ordre de retre Castellciutat als filipistes, però, tot i trobar-se malalt, s’hi negà i resistí encara tres mesos. En capitular, passà a Sort, on, animat per la resistència de Barcelona, alçà un cos de voluntaris, amb els quals assetjà Castellciutat, sense èxit.

Alliberà la seva muller, presonera dels filipistes a Balaguer, i s’incorporà a l’exèrcit del marquès de Poal. Els darrers dies de la guerra encara assolí èxits aïllats. Es retirà a Sort.

Forçat a presentar-se a Barcelona, li fou negat el passaport per a emigrar, fet que el decidí a intentar la fugida en barca (març 1715), però, delatat, fou pres i executat. El seu cap fou exhibit per les autoritats filipistes al Portal de Mar de Barcelona en una gàbia, i no en fou retirat fins el 1727.