Guillem I de Ribagorça (Catalunya, segle X – després 975) Comte de Ribagorça (947-975). Fill de Miró I i de Gemona. Governà sempre amb el seu pare i, a la mort d’aquest, amb el seu cosí germà, Ramon III de Ribagorça. S’encarregà de la part oriental del comtat.
Guillem II de Ribagorça (Ribagorça, segle X – Vall d’Aran, 1017) Comte de Ribagorça (1011-17). Fill natural del comte Isarn I. Governà el comtat en quedar vídua la seva tia Toda. Morí assassinat pels aranesos.
(Vall d’Aran, segle XVII – Barcelona, 3 agost 1715)
Guerriller, doctor en teologia i clergue. Tenia el títol de doctor i era sots-diaca.
Prengué les armes contra les tropes de Felip V de Borbó; s’alçà a la Vall d’Aran el 1706 i comandà les forces que anaren a expugnar Castellciutat.
Fou secretari del general Josep Moragues i de Francesc de Moner, i capità del regiment de fusellers d’Antoni Muñoz.
El febrer de 1714 aixecà gent a l’Alt Urgell i dirigí el setge a Castellciutat, fins que reforços francesos l’obligaren a retirar-se.
S’amagà, fins que descobert, fou degradat i executat.
(Montcorbau, Vall d’Aran, 29 març 1867 – Bossost, Vall d’Aran, 5 agost 1919)
Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i fou rector a la Vall d’Aran.
Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversos poemes dispersos en aranès, llengua a la qual també traduí el catecisme diocesà.
Dades dels Països Catalans 