Arxiu d'etiquetes: 1782

Vilaplana, Melcior

Deixa un comentari

(Benimarfull, Comtat, 1782 – Cadis, Andalusia, 1835)

Escriptor. Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià (1820-23). El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina.

Conegut com el Tio Melcior, compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic (romanços, gloses, el Col·loqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor), que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a “El Fénix”.

Real Villa de San Carlos

Deixa un comentari

(es Castell, Menorca)

Nom donat a l’antiga Georgetown, després de l’ocupació de l’illa per les forces de Carles III de Borbó el 1782.

Molins, Jaume -escultor-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – 1781)

Escultor. Deixeble de Tomàs Artigues. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, càrrec que mantingué quan la institució es transformà en Acadèmia de Sant Carles (1768).

Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, el retaule major de l’església del Salvador de Requena, els retaules del creuer de la parròquia de Dénia i el retaule major de l’església d’Almenara.

El seu fill i deixeble fou Jaume Molins (País Valencià, segle XVIII – València, 1782)  Escultor. Esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València i macer de la ciutat. És autor de les escultures de la façana de l’església de Montesa i del retaule major de l’església del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, a València.

Marín i Mendoza, Joaquim

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 23 abril 1727 – San Roque, Andalusia, 1782)

Erudit. Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de València i fou catedràtic de dret natural i de gents a Madrid. Nomenat alcalde del Crim de València, morí abans de prendre possessió d’aquest càrrec.

Cal esmentar les seves obres Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes (1776), Historia del Derecho Natural y de Gentes (1776) i Memoria genealógica justificada de la familia Garcés de Marcilla (1780).

Ferrandis, Gabriel

1 Resposta

(Paiporta, Horta, 1701 – València, 1782)

Religiós. Escriví en castellà bon nombre d’obres piadoses.

Sobresortí com a orador sagrat.

Estade i Omar, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)

Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.

Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).

Danvila i Villarrasa, Bernat Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid, 1782)

Economista i jurista. Doctor en dret civil i en canònic.

Fou professor de grec a la Universitat de València i catedràtic de filosofia moral i dret públic del Seminario de Nobles de Madrid, on fou elegit membre de l’Academia de la Historia.

És autor d’unes Lecciones de economía civil o del comercio (Madrid 1779), en què feia conèixer les doctrines econòmiques de Condillac, de Hume i de Cantillon.

Cuevas i Perales, Joan

Deixa un comentari

(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)

Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).

Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.

Crespí i Fiol, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 març 1721 – Carmel, Califòrnia, EUA, 1 gener 1782)

Franciscà. Missioner a Mèxic (vers 1750).

Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris.

Participà en l’expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l’illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver).

Balenchana, Joan Andreu

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1782 – França, 1860)

Metge. Estudià i residí molt de temps a França, després de fer estades a Mèxic i Mallorca. Deixà inèdit un tractat molt extens de fisiologia.

El 1820 publicà a París unes Reflexions sur l’instinct, et sur la perversion dans quelques maladies.