Arxiu d'etiquetes: 1714

Villanueva i Martínez, Antoni

Deixa un comentari

(Llorca, Múrcia, 30 agost 1714 – València, 27 novembre 1785)

Arquitecte i pintor. Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva. S’educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bort. Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà. El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles.

De la seva obra, poc estudiada, són coneguts -com a arquitecte- alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans: la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola (1753), l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat (1757), i un de posterior al seu ingrés, el disseny de l’ampliació de l’església de Montfort (1770).

Com a pintor -la part més ben coneguda de la seva activitat- la primera obra és el Sant Agatàngel de l’Arxiu Municipal d’Elx (1747), cosa que suposa un desconeixement de la seva etapa de formació. D’obres anteriors al seu establiment a València únicament es coneix El miracle de les hòsties, a Santa Maria d’Alacant. D’obres posteriors, n’hi ha, entre altres llocs, al convent de Sant Francesc de València, Requena i Aigües de Busot.

Frontera, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1714)

Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner.

Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695).

Carrera, Tomàs

2 Respostes

(Perpinyà, 11 febrer 1714 – 26 juny 1764)

Metge. Fill de Josep (I) Carrera. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà.

És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756).

Fou fill seu Josep (II) Carrera.

Aragó -llinatge reial-

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)

Nom aplicat als fills o a d’altres descendents dels reis de Catalunya-Aragó, tant els de la casa de Barcelona com els Trastàmara. A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognoms, almenys en un principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d’infant d’Aragó o d’un altre títol atorgat pel rei com, per exemple, el de comte d’Urgell o el de comte de Prades.

Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó en sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d’Aragó: la de Sicília, formada pel rei Frederic II de Sicília, fill de Pere II el Gran; la de Sogorb, per l’infant Enric d’Aragó, senyor de Sogorb, fill de Ferran I d’Antequera; la de Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d’Alfons IV el Magnànim; la de Montalto, per Ferran, duc de Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols; la de Vilafermosa, per Alfons VI de Ribagorça, duc de Vilafermosa, fill de Joan II el Sense Fe, o la d’Argavieso-Ballobar, per Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, fill de Ferran II el Catòlic.

Aguilar, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1714)

Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València.

Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època.

És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.

Acadèmia de València

Deixa un comentari

(València, 1685 – 1714)

Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.

Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.

Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.

El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.

Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.

Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.

Abri-Descatllar, Nicolau

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790)

Frare de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l’orde.

Escriví tres treballs relatius als santjoanistes.

Fuster -varis bio-

1 Resposta

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Espona, Manuel

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)

Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.

Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.

Comes -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.