(Catalunya, segle XVII – Vallbona de les Monges, Urgell, 1714)
Abadessa de Vallbona. Pertanyia a la branca dels castlans de Granyena.
Lloria i de Maguerola, Maria Roger de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1714
Fuster -varis bio-
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Espona, Manuel
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)
Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.
Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.
Comes -varis bio-
Andreu Comes (Catalunya, segle XVIII) Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.
Ferran Comes (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714) Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.
Josep Comes (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722) Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.
Pau Comes (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.
Vicenç Comes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.
Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar
(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)
Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).
És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).
Bolòs -naturalistes-
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.
Berardo i de Morera, Antoni de
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades.
Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.
Balart, Francesc
(Reus, Baix Camp, vers 1714 – Catalunya, segle XVIII)
Poeta. Era galoner d’ofici i mestre de ball. Escriví poesia i teatre molt popular.
És autor del càntic religiós que comença Jesucrist, la Passió vostra…, que ha perdurat fins als nostres dies.
Anna I Stuart
(Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde.
Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lluitaren junt amb l’arxiduc Carles d’Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
Per la pau d’Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort (Cas dels Catalans), Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.
Macip, Josep
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, durant el setge de Barcelona pels borbònics.
Es distingí sobretot a la darreria de la resistència: el 5 d’agost de 1714 participà a l’atac contra les bateries enemigues del convent de Jesús, i el 14 del mateix mes, al contraatac final que expulsà els borbònics del baluard de Santa Clara.
Durant la batalla de l’11 de setembre es baté pel centre de la línia, al sector del convent de Sant Agustí, prenent part al contraatac sobtat que estigué a punt de treure els invasors del perímetre de la ciutat, però, en arribar batallons enemics de refresc, calgué retrocedir. Morí en aquesta lluita.
Dades dels Països Catalans 