Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Dalmau i Faura, Francesc

(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)

Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.

El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.

Cosmo-Caixa

(Barcelona)

Veure> Museu de la Ciència.

CIRI

Sigla de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació.

Carelles, Agustí

Veure> Agustí Canelles i Carreres (matemàtic, astrònom i religiós).

Buen y del Cos, Odón de

(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)

Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.

Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Bofill i Mascaró, Pere Nolasc

(Reus, Baix Camp, 12 febrer 1814 – Barcelona, 9 febrer 1847)

Escriptor i científic. Va estudiar química aplicada a la Junta de Comerç i després va viatjar per diversos països americans com a periodista.

Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.

Fou el pare d’Artur Bofill i Poch.

Ars magna

(Illes Balears, 1305 – 1308)

Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).

Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.

La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.

Ardenya, Martí d’

Nom amb el què fou anomenat sovint el científic i botànic Antoni de Martí i Franquès.

Verneda i Figueras, Fruitós

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 – Manresa, Bages, 1928)

Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa (1902-28).

Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages.

Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans.

Col·laborà amb articles de divulgació a “La Pagesia”, revista del gremi de pagesos de Manresa.

Vacarisas i Bofill, Pere

(Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – 1943)

Científic. Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano.

Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa.

El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos.