Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Ars magna

(Illes Balears, 1305 – 1308)

Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).

Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.

La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.

Ardenya, Martí d’

Nom amb el què fou anomenat sovint el científic i botànic Antoni de Martí i Franquès.

Verneda i Figueras, Fruitós

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 – Manresa, Bages, 1928)

Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa (1902-28).

Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages.

Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans.

Col·laborà amb articles de divulgació a “La Pagesia”, revista del gremi de pagesos de Manresa.

Vacarisas i Bofill, Pere

(Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – 1943)

Científic. Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano.

Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa.

El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos.

Tavern, Jeroni

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)

Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità.

Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l’Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820).

Sunifred Llobet

(Olèrdola ?, Alt Penedès, segle X – Roma, Itàlia, vers 977)

Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se’l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II.

Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab.

De fet li han estat atribuïdes algunes traduccions i adaptacions de tractats àrabs sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi esfèric i planisfèric, i és probable que sigui obra seva l’astrolabi de la col·lecció Destombes, de París, construït a Barcelona cap al darrer quart del segle X.

Projectà un pelegrinatge a Roma, del qual no se sap si retornà en vida.

Societat Filomàtica de Barcelona

(Barcelona, 15 novembre 1839 – 1860)

Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts.

Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions.

El 1860 es fusionà amb l’Ateneu Català.

Societat Catalana de Tecnologia

(Catalunya, 1986 – )

(SCT)  Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada com a continuació de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT i l’edició de publicacions (Butlletí, Monografies); convoca cada any un premi per a estudiants.

Enllaç web: Societat Catalana de Tecnologia

Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

(Catalunya, 1932 – 1986)

(SCCFQM)  Entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre física, química i matemàtiques.

El seu primer president fou Josep Estalella, i Eduard Fontserè el delegat de l’Institut. Edità un “Butlletí” i uns “Treballs”. Convoca regularment uns premis.

L’any 1986 es dividí en quatre seccions de l’IEC: Societat Catalana de Tecnologia, Societat Catalana de Física, Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana de Química.

Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica

(Barcelona, 1911 – )

(SADEYA)  Entitat científica. Fundada per l’astrònom Josep Comas i Solà, que en fou el president fins el 1937.

Disposa d’observatori propi, el qual fou incorporat (1932) l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès.

La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics.