Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Oliveres i de Plana, Marià

(Barcelona, segle XVIII – 1819)

Científic i eclesiàstic. Era doctor en dret. Fou cabiscol de la catedral de Barcelona.

Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà, del 1790 al 1805, sis memòries sobre temes agronòmics.

Laboratori d’Astrofísica

(Catalunya, segle XX – )

Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física. Inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.

Desenvolupen la seva activitat, bàsicament a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i al CSIC.

Julià i de Pagès, Francesc Xavier

(Camprodon, Ripollès, vers 1730 – Itàlia, segle XVIII)

Científic jesuïta. Estudià a Cervera. Expulsat el seu orde, emigrà a Itàlia.

Destacà pels seus escrits filosòfics.

Dalmau i Faura, Francesc

(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)

Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.

El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.

Cosmo-Caixa

(Barcelona)

Veure> Museu de la Ciència.

CIRI

Sigla de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació.

Carelles, Agustí

Veure> Agustí Canelles i Carreres (matemàtic, astrònom i religiós).

Buen y del Cos, Odón de

(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)

Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.

Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Bofill i Mascaró, Pere Nolasc

(Reus, Baix Camp, 12 febrer 1814 – Barcelona, 9 febrer 1847)

Escriptor i científic. Va estudiar química aplicada a la Junta de Comerç i després va viatjar per diversos països americans com a periodista.

Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.

Fou el pare d’Artur Bofill i Poch.

Ars magna

(Illes Balears, 1305 – 1308)

Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).

Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.

La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.