Arxiu d'etiquetes: hospitalers/es

Aragó, llengua d’

Deixa un comentari

(Franja de Ponent)

Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada l’any 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escisió de l’antiga llengua d’Espanya.

De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom; a més, la batllia del gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó.

Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya.

Abri-Descatllar, Nicolau

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1714 – Malta, 1790)

Frare de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Fou prior de l’orde.

Escriví tres treballs relatius als santjoanistes.

Tornell, Folc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Mestre de l’Hospital. El 6 de febrer de 1221, a Àgreda (Castella), assistí a la boda entre Jaume I el Conqueridor i Elionor de Castella, filla d’Alfons VIII. Hi signà com a testimoni.

Ribelles, Bernat de (varis)

Deixa un comentari

Bernat de Ribelles  (Catalunya, segle XIII)  El 1274 era comanador hospitaler a Ulldecona.

Bernat de Ribelles  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1307 fou un dels signants dels acords jurisdiccionals entre el rei Jaume II el Just i el comte Ermengol X d’Urgell.

Rabassa, Guillem

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Frare de l’Hospital. Segurament de la família de cavallers de València que havia de donar altres personalitats conegudes. Fou comanador de l’orde a Ulldecona.

El 1319 era un dels testimonis de la renúncia de l’infant Jaume, fill gran de Jaume II el Just, als seus drets de primogènit.

Copons, Hug de (varis)

Deixa un comentari

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Cervelló, Ramon de (varis)

Deixa un comentari

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.

Cardona, Bremond de (varis)

1 Resposta

Bremond de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Personatge. No n’és conegut sinó l’esment de filiació formulat pel fill Bernat en un testament de 1102. Altres fills seus, citats al mateix testament, són Arnau, Guillem i Ermengarda.

Bremond de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Frare hospitaler. Apareix documentat pels anys 1132-36.

Barcelona, comanda de

Deixa un comentari

(Catalunya, 1150/60 – 1796)

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.

Alquer, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Frare de l’orde de l’Hospital. Fou lloctinent del prior general a Catalunya i Aragó.

El 1340 formà part de les forces catalanes que anaren a socórrer Castella del perill sarraí. Anà amb l’exèrcit que s’hi dirigí per terra. Participà així a la gran batalla del Salado.