Arxiu d'etiquetes: hospitalers/es

Copons, Hug de (varis)

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Cervelló, Ramon de (varis)

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.

Cardona, Bremond de (varis)

Bremond de Cardona  (Catalunya, segle XI)  Personatge. No n’és conegut sinó l’esment de filiació formulat pel fill Bernat en un testament de 1102. Altres fills seus, citats al mateix testament, són Arnau, Guillem i Ermengarda.

Bremond de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Frare hospitaler. Apareix documentat pels anys 1132-36.

Barcelona, comanda de

(Catalunya, 1150/60 – 1796)

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.

Alquer, Pere

(Catalunya, segle XIV)

Frare de l’orde de l’Hospital. Fou lloctinent del prior general a Catalunya i Aragó.

El 1340 formà part de les forces catalanes que anaren a socórrer Castella del perill sarraí. Anà amb l’exèrcit que s’hi dirigí per terra. Participà així a la gran batalla del Salado.

Vilagut, Joan de

(Catalunya, segle XV – Malta, octubre 1444)

Castellà d’Amposta. Pertanyent a l’orde de l’Hospital.

Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l’hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià.

L’orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l’hospital de Rodes i, després, del de Malta.

Prop d’aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat.

Vilafranca, Joan de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller de l’orde de l’Hospital. Fou castellà de la fortalesa de Rodes en temps del mestre Antoni de Fluvià.

El 1430 assistí al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d’Egipte, signat a Rodes pels ambaixadors respectius.

Timor, Galceran de

(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)

Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.

Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.

Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.

Soler, Arnau de

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Frare hospitaler. Fou comanador d’Aliaga.

El 1319 fou un dels testimonis de l’acta de renúncia que féu l’infant Jaume, fill gran del rei Jaume II, als seus drets de primogenitura. Passà a pertànyer a l’orde de Montesa, de la qual en fou mestre. Fou curador de l’esmentat infant Jaume.

El 1325, a Lleida, formà part de la junta que deliberà sobre els drets del rei a la successió al tron de Mallorca.

Sant Valentí del Penedès

(les Cabanyes, Alt Penedès)

(o de les Cabanyes)  Comanda de l’orde de l’Hospital. Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya. L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135.

Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798. Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès.

La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca, i l’any 1306 es féu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria. El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar.

La casa de les Cabanyes romangué com una simple propietat, però els comanadors de Vilafranca mantingueren sempre el nom primitiu de comanadors de Sant Valentí de les Cabanyes.