(Torelló, Osona, segle XVI)
Gramàtic. Estudià a Barcelona, sota el mestratge de Pere Joan Nunyes. Hi ensenyà gramàtica.
Publicà algunes obres en llatí, com la titulada Adjunta Ciceronis (Barcelona, 1579).
Jolís, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Torelló
Gairís, Vicenç
(Torelló, Osona, segle XVII – Valls, Alt Camp, després 1660)
Argenter. Té documentades nombroses obres.
Fou administrador de l’hospital de Valls i prohom de la vila.
Espona, Manuel
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)
Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.
Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.
Espadamala
Cervià -Osona-
Camps, Pere Pau
(Torelló, Osona, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1607 li fou encarregat un retaule de la Mare de Déu per a l’església de Granollers de la Plana.
Balcells i Sendil, Josep
(Torelló, Osona, 1854 – 1891)
Pintor i escultor. Era sord-mut. El seu art fou d’inspiració religiosa.
Esculpí i pintà bon nombre d’obres per a diversos temples.
Jolis i Santjoan, Joan
(Torelló, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners.
Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l’empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla.
Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d’aleshores, els “Hereus de la Vda. Pla” han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria.
És segurament l’única impremta del país que té més de tres segles.
Escaler i Ullastre, Ramon
(Torelló, Osona, 6 febrer 1862 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 19 juliol 1893)
Dibuixant i comediògraf. Oncle de Lambert Escaler i Milà.
Excel·lí en la caricatura i les visions humorístiques.
Publicà un àlbum amb el títol de Fullaraca. És autor del drama Al peu de la creu (1892).
Coromina, la -Osona-
Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l’esquerra del Ter i a l’interior d’un pronunciat meandre, aigua avall de la vila.
El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina.
El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA.
Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre.
Dades dels Països Catalans 