Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Bisbal de Falset, la (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 14,14 km2, 372 m alt, 208 hab (2016)

0prioratSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, drenat pel riu de Montsant, subafluent de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre. El relleu és molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, que ocupen gairebé tot el terme i on abunden les pastures i els boscos de pi blanc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, ambdós en expansió; són recessius els conreus de vinya i cereals), que ocupa menys de la meitat del territori. Predomina el règim d’explotació directa. La manca de riquesa econòmica del municipi ha provocat un descens constant de la població durant tot el segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la ribera dreta del Montsant. La jurisdicció pertangué al bisbat de Tortosa.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Biosca (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 66,21 km2, 455 m alt, 187 hab (2016)

mapa segarraSituat al nord de la comarca, a la vall del riu Llobregós, que limita el terme pel sud. Travessat de nord a sud per la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra. El relleu és accidentat per les serres del Pubill i del Torà; hi abunden alzinars, rouredes, pinedes i pastures.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya i les oliveres, complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Manresa. Tanmateix, la població ha minvat progressivament des de l’inici del segle XX.

El poble, esmentat ja el segle XI, és situat a la dreta de la riera de Biosca, al peu d’un turó presidit per les ruïnes del castell de Biosca, manté part de l’aspecte medieval.

Dins el terme, on s’han trobat restes arqueològiques importants, hi ha el poble de Lloberola, el santuari de la Mare de Déu del Pla, d’origen romànic, la masia i ermita de Xoriguera, la quadra i la parròquia de Masdenforn i la caseria de Sant Pere Sasserra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 28,64 km2, 307 m alt, 8.915 hab (2016)

0valles_oriental(o Sant Pere de Bigues)  Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscs de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catàstrofes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l’estiu i els aiguats de la tardor.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil i alimentària. També és un important centre d’estiueig, actualment poblat d’urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Bigues; l’antiga església és esmentada ja el 1059, i l’actual és dedicada a sant Pere (1737).

A més de Riells del Fai, on hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de Vallblanca de Riells i la Vallroja, i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Beuda (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,91 km2, 338 m alt, 199 hab (2016)

0garrotxaEstès des del vessant sud del massís del Mont fins a la conca del Fluvià, que limita el terme pel sud, en una petita vall, al nord-est d’Olot. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (gra, vinya, oliveres i fruiters), la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’explotació d’algunes pedreres de qualitat són les bases de l’economia local. També hi ha una fàbrica de paper, vora el riu. Àrea comercial d’Olot. Amb tot, la població ha minvat notablement a partir de finals del segle XIX.

El poble és situat al peu dels contraforts del massís del Mont; destaca l’església parroquial de Sant Feliu, romànica, del segle XII, amb una remarcable pila baptismal; l’antic castell de Beuda està actualment en ruïnes.

Dins el terme es troben els pobles de Lligordà, Segueró i Palera, també amb esglésies romàniques, l’antic veïnat de Bóixols, l’antic monestir del Sant Sepulcre de Palera, la masia i caseria de Falgars i les masies del Noguer de Segueró i de Coma-de-roure.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bescanó (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 35,92 km2, 102 m alt, 4.854 hab (2016)

0gironesSituat a la zona de contacte del pla de Girona amb les Guilleries, a la ribera dreta del Ter, a l’oest de Girona. La part muntanyosa del terme és ocupada per pastures i per boscos de pins i d’alzines sureres.

La sèquia de Bescanó, d’antiga tradició, que prové del Ter, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu: blat de moro, farratges i hortalisses, si bé el secà (avellanes, cereals, olivera i vinya) ocupa més extensió. Hi ha ramaderia ovina i explotació forestal. També hi ha algunes indústries, amb predomini del sector tèxtil, i també alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle VIII.

Dins el terme es troben el santuari de Santa Margarida de Bescanó, el veïnat de Ribes i els pobles de Montfullà, Estanyol, on hi ha restes d’un poblat ibèric, i Vilanna, amb l’església de Sant Mateu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Dr. Sobrequés

Besalú (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 4,93 km2, 151 m alt, 2.438 hab (2016)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s’han imposat a l’agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal.

pobl_besaluLa vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el Fluvià, del segle XII, el monestir benedictí de Besalú, amb les esglésies romàniques de Sant Pere (segle XII) i de Santa Maria de Besalú, successora de la de Sant Miquel de Besalú; l’església de Sant Vicenç (segles XII-XIII), amb elements de transició i un gran finestral gòtic, i l’antic hospital de Sant Julià, amb portada romànica.

El seu antic nom, Bisuldunum, era preromà, puix que era la capital del territori dels castel·lans. Fou capital del seu efímer bisbat. Fou saquejat pels francesos el 1794.

Dins el terme hi ha també les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc (segle XII), de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de Recolta (al veïnat de Recolta).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesAmics de Besalú

Berguedà, el

Comarca de Catalunya: 1.185,25 km2, 39.178 hab (2016), densitat: 33,05 h/km2, capital: Berga

0berguedaTé 31 municipis:  Avià – Bagà – Berga – Borredà – Capolat – Casserres – Castell de l’Areny – Castellar de n’Hug – Castellar del Riu – CercsEspunyola – FígolsGironella – Gisclareny – Gósol – Guardiola de Berguedà – Montclar – Montmajorla Nou de Berguedà – Olvanla Pobla de Lillet – Puig-reigla Quar – Sagàs – Saldes – Sant Jaume de Frontanyà – Sant Julià de CerdanyolaSanta Maria de Merlès – Vallcebre – ViladaViver i Serrateix

Limita al nord amb la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell, a l’est amb el Ripollès i Osona, al migdia amb el Bages i al ponent amb el Solsonès.

GEOGRAFIA FÍSICA – La comarca s’organitza fonamentalment al voltant del curs alt del Llobregat i participa de tres unitats morfològiques: l’alt Pirineu, el Pre-pirineu i la depressió de l’Ebre. Al nord i nord-est, el Pirineu axial comprèn els massissos paleozoics del Moixeró (2.260 m), la Tosa d’Alp (2.531 m), el Puigllançada (2.260 m) i el Mogrony (2.045 m). Les serres interiors del Pre-pirineu, amb la serra de Cadí (coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m), massís del Pedraforca (2.497 m) i les serres de Gisclareny, Falgars, Catllaràs, puig Lluent, Faig-i-Branca, serra del Verd, d’Ensija, rasos de Peguera i la serra de Queralt, conformen l’Alt Berguedà, considerat de vegades com una autèntica subcomarca. L’emplaçament de Berga, a la zona central, marca el punt d’inflexió de l’orografia, on la muntanya s’obre a les ondulacions del Baix Berguedà, i ja es comença de reconèixer la transició als plans del Bages.

El territori de la comarca es constituït sobre l’ànima fluvial del primer Llobregat, que neix a Castellar de N’Hug. Al nord, el límit del Pirineu separa la capçalera del Llobregat de les del Segre -a la Cerdanya i l’Alt Urgell- i el Rigard, de la conca del Ter -al Ripollès-.

El clima d’alta muntanya, amb hiverns vius i estius suaus, es tempera per la influència mediterrània. Les pluges, molt abundants a tota la comarca, superen a la plana els 700 mm, amb un màxim a la tardor.

A la zona muntanyosa domina la roureda, i el pi roig en els estatges inferiors, i el pi negre i pastures a partir dels 1.600 m; als cims més elevats, s’hi fan els prats naturals. La zona del Baix Berguedà, és domini de l’alzinar de carrasca. El Parc Natural del Cadí-Moixeró, al sector septentrional, presenta un especial interès botànic i faunístic; els ecosistemes de tipus alpí afavoreixen l’existència d’espècies vegetals i animals infreqüents a l’àrea mediterrània i més pròpies del nord d’Europa.

pobl_berguedaPOBLACIÓ – La dinàmica demogràfica del Berguedà és una de les més regressives de Catalunya. La minva de població durant el decenni 1981-91 ha estat del 6,4%, tot i que alguns municipis, com Berga, mantenen un creixement moderat.

ECONOMIA – L’agricultura, en davallada, s’orienta cap els cereals i farratges, que alimenten una ramaderia, cada cop més intensiva, en què destaca el porcí. L’explotació forestal continua activa. La indústria tradicional, centrada en el tèxtil i la mineria, travessa una forta crisi, i el nombre de treballadors que ocupa es redueix cada any. La bellesa natural de la comarca i la millora de les comunicacions han potenciat darrerament el sector dels serveis, especialment el turisme. Són nuclis importants: Berga, la capital, Gironella, Bagà, Cercs, la Pobla de Lillet, Puig-reig, Avià, Guardiola de Berguedà.

HISTÒRIA – Poblada d’antic, al moment de la conquesta romana el país estava habitat pels bergistans, que li han donat nom. A l’Edat Mitjana, l’antic pagus de Berguedà fou repoblat per Guifré el Pelós i convertit en comtat de Berga pels comtes de Cerdanya. Dintre la seva antiga família vescomtal, es destaca el trobador Guillem de Berguedà, famós per la vida aventurera i per les 31 composicions poètiques que se’n conserven.

bergueda1Al segle XII el comtat de Berga passà al patrimoni dels comtes de Barcelona. En aquesta època es bastiren per tot el territori un conjunt impressionant d’esglésies, més d’un centenar, entre les quals destaquen Sant Quirze de Pedret, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Andreu de Sagàs i sobretot els monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Serrateix.

Posteriorment, Berga esdevingué un gran centre de la indústria de la llana. Després de diferents alts i baixos, vingué l’esplendor de la indústria cotonera, i a mitjan segle XVIII fou la capdavantera en aquest ram. El territori de la demarcació del Berguedà, correspon, amb petites modificacions, al del comtat i posterior vegueria i partit judicial de Berga.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiquesTurisme

Berga (Berguedà)

Municipi i capital de la comarca del Berguedà (Catalunya): 22,57 km2, 704 m alt, 16.175 hab (2016)

0berguedaSituat a la zona de contacte entre la Depressió Central catalana i el Pre-pirineu, a la conca alta del Llobregat. El terreny és molt muntanyós, accidentat per diverses serres, com la de Queralt; hi abunden els boscos de pi roig, de roures i d’alzines.

L’activitat econòmica més arrelada al municipi és la indústria (tèxtil cotonera, l’agricultura, la ramaderia i el comerç, que darrerament ha rebut un fort impuls gràcies a la millora de les comunicacions. A més, Berga és una de les ciutats dormitori més importants de Catalunya fora de l’àrea barcelonina.

pobl_bergaLa ciutat es troba al peu de la serra de Queralt; hi són d’interès l’església de Sant Joan, amb elements romànics, gòtics i barrocs; el carrer Major, amb edificis dels segles XVI i XVII, i el Museu Municipal d’Arqueologia i d’història local (inaugurat el 1962). S’hi celebren dues fires, l’una el primer de maig, industrial i agrícola, i l’altra per Santa Tecla, el setembre, agrícola i ramadera. Cal destacar també les festes de la Patum, de les més tradicionals de Catalunya, que tenen lloc per Corpus i declarades Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco l’any 2005. Al segle XIX hom construí el canal industrial de Berga -que féu arribar l’aigua del Llobregat-, i el carrilet de l’alt Llobregat.

Dins el municipi es troba el santuari de Queralt. El terme comprèn, a més, la colònia Rosal o la fàbrica del Riu, el veïnat del Mas d’en Bosc i l’antic municipi de la Valldan, agregat el 1963.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesOficina de turismeBàsquet

Benissanet (Ribera d’Ebre)

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 23,06 km2, 26 m alt, 1.218 hab (2016)

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, al sud de Móra d’Ebre i a l’oest de Tarragona.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura: el secà dedicat principalment a la vinya i les oliveres, i el regadiu (fruites i hortalisses) estès per les anomenades sènies, terres molt fèrtils deixades pel riu; s’ha perdut el conreu de moreres i de cànem, i s’incrementa el d’ametllers, al secà, i arbres fruiters, al regadiu. La ramaderia ovina i porcina i l’avicultura complementen l’activitat econòmica del municipi. Hi ha també una cooperativa agrícola i una bòvila; hi és tradicional la fabricació de càntirs. Amb tot, la població tendeix a marxar, sobretot durant les últimes dècades.

El poble, d’origen islàmic, és a uns 400 m de l’Ebre, va ser front de guerra a la famosa batalla de l’Ebre durant la guerra civil de 1936-39, en què varen ésser destruïdes unes 30 cases i l’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn el despoblat de Salvaterra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Benifallet (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 62,42 km2, 19 m alt, 708 hab (2016)

0baix_ebreSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb les de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El terme s’estèn a banda i banda de l’Ebre i comprèn, al sud-est, la vall i serra de Cardó, on abunden les pinedes i algunes pastures.

Llevat d’una petita extensió de regadiu, localitzada a la riba esquerra del riu, a les terres de conreu domina el secà (oliveres, garrofers i ametllers); són conreus regressius els cereals i la vinya. La manca de més recursos econòmics ha provocat un progressiu descens de la població, iniciat ja a començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és a la vora esquerra de l’Ebre.

Dins el terme es troben l’ermita de la Mare de Déu de Dalt, de tradició romànica, el balneari de Cardó, antic monestir carmelità, la caseria de la Vall, la torre de Mollet i els despoblats de Xalamera i Sallent.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques