(Catalunya, abans 1138 – 1195/96)

Trobador. Fill gran i hereu de Guillem, vescomte de Berga.

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbó, i refugiar-se a Occitània, on freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània.

Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I el Cast, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan. A partir de llavors milità en les revoltes armades dels vescomtes de Castellbó i de Cabrera contra la corona i la mitra d’Urgell.

Sembla que morí -fadrí i sense descendència- assassinat per un peó o soldat de peu.

Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, algunes de tema amorós, tot i que les millors són aquelles en les quals atacà de manera acarnissada els seus enemics. S’expressa de manera crua i oberta, en un llenguatge de vegades obscé, contra grans personalitats de l’època i els seus fets, de manera que el conjunt de la seva producció és una bona presentació d’alguns aspectes de la vida catalana de la segona meitat del segle XII.