Guillem de Berguedà

(Catalunya, abans 1138 – 1195/96)

Trobador. Fill gran i hereu de Guillem, vescomte de Berga.

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbó, i refugiar-se a Occitània, on freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània.

Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan. A partir de llavors milità en les revoltes armades dels vescomtes de Castellbó i de Cabrera contra la corona i la mitra d’Urgell.

Sembla que morí -fadrí i sense descendència- assassinat per un peó o soldat de peu.

Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, algunes de tema amorós, tot i que les millors són aquelles en les quals atacà de manera acarnissada els seus enemics. S’expressa de manera crua i oberta, en un llenguatge de vegades obscé, contra grans personalitats de l’època i els seus fets, de manera que el conjunt de la seva producció és una bona presentació d’alguns aspectes de la vida catalana de la segona meitat del segle XII.

Un pensament sobre “Guillem de Berguedà

  1. Retroenllaç: Berga (varis) | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s