Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Bordils (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 7,32 km2, 42 m alt, 1.680 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s’estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons.

Les bases de l’economia local són la ramaderia i l’agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l’aigua del Ter a través de la sèquia d’en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l’obtenció de carn. Plantació d’arbres de ribera i de sureda. Àrea comercial de Girona.

El poble és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l’església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del segle XVI, amb retaule major renaixentista.

Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l’estació de Bordils i el veïnat de Rissec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Handbol – Club Atlètic

Bòrdes, es (Vall d’Aran)

26 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 21,44 km2, 852 m alt, 250 hab (2016)

0vall_aran(ant: les Bordes de Castell-lleó)  Situat a la zona axial pirinenca, a la confluència de les valls de la Garona i Et Joèu, a la frontera franco-espanyola. El relleu és molt muntanyós, amb diversos barrancs, afluents d’Et Joèu, que salven un desnivell de 1.200 m entre els estanys glacials de capçalera i el seu col·lector, i està cobert de prats naturals, avetars, fagedes i pinedes.

L’explotació forestal i la ramaderia (ovina i bovina) són, amb l’agricultura (escassa, de regadiu), els recursos econòmics principals.

El poble, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, es formà a recer de la fortalesa, avui desapareguda, de Castell-lleó; l’església parroquial d’Era Mare de Diu deth Roser data del 1806.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Benòs -central hidroelèctrica i església romànica-, Arró -església gòtica- i Begòs -església romànica-.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bonastre (Baix Penedès)

2 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 24,97 km2, 177 m alt, 639 hab (2016)

0baix_penedesSituat en una petita vall a l’oest de la comarca, al límit amb les del Tarragonès i de l’Alt Camp, al nord-est de la ciutat de Tarragona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell i cobert de petits bosquets de pi blanc i garrigues, en part aprofitats com a pasturatge per al ramat oví.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i d’oliveres, que s’han expandit durant el segle XX a costa de la vinya, seguits dels avellaners i els ametllers. Predomina el règim directe d’explotació de les terres de conreu. Hi ha petits jaciments de plom i de ferro, sense explotar. Ha desaparegut la petita indústria tradicional dedicada als teixits de lli i als treballs de margalló i de cànem.

El poble ocupa tota la població del municipi. Fins a la segona meitat del segle XIV pertanyia a la jurisdicció del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bolvir (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,34 km2, 1.145 m alt, 375 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d’Agustins; al sud-oest de Puigcerdà.

La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l’agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s’han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l’explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble s’esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic.

Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d’estiueig i turisme d’hivern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Boadella i les Escaules (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,78 km2, 82 m alt, 266 hab (2016)

0alt_emporda(ant: Boadella d’Empordà)  Situat a la conca de la Muga, on els darrers contraforts de la serra dels Tramonts enllacen amb la plana empordanesa. La vall que forma el riu en aquest sector ha estat inundada parcialment pel pantà de Boadella. La zona muntanyosa del terme és coberta per la vegetació natural (bosc de pins, alzines sureres i pasturatges).

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera) sobre el regadiu, que aprofita aigües derivades de la Muga; i la ramaderia (bestiar boví i oví). L’explotació dels jaciments de coure i de plom fou abandonada al segle XIX. Darrerament, la construcció del pantà ha donat lloc a la instal·lació d’una central hidroelèctrica i a l’aparició d’alguns nuclis turístics, que semblen haver deturat la corba demogràfica descendent iniciada a mitjan segle XIX.

El poble, a la vora dreta de la Muga, havia estat emmurallat i era presidit pel castell de Boadella; l’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

El terme comprèn el poble i l’antic monestir de les Escaules.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Blanes (Selva)

62 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Blancafort (Conca de Barberà)

4 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 14,48 km2, 428 m alt, 393 hab (2016)

0concaSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb la de l’Urgell, a la conca del Francolí. El relleu és accidentat pels contraforts de la serra del Tallat. La vegetació natural és ocupada predominantment per la garriga sobre els boscs i les pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres). Predomina el règim d’explotació directa sobre el de parceria. Hi ha un celler cooperatiu fundat el 1896. Àrea comercial de Montblanc. La població assolí el seu màxim el 1860, i a partir d’aleshores ha experimentat un fort descens a causa de l’emigració, sobretot a partir del 1930.

El poble es troba al peu de la serra del Tallat; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVIII, d’estil barroc tardà, amb façana neoclàssica.

Prop del poble es troba el despoblat de Blancafortí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Biure (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,02 km2, 81 m alt, 233 hab (2016)

0alt_emporda(o Biure d’Empordà)  Situat al peu del Mont-roig, a la confluència de les valls del Llobregat d’Emporda i del seu afluent el Ricardell, subafluent de la Muga, al nord-oest de la ciutat de Figueres. Al terme hi ha pasturatges i boscos de pins i d’alzines sureres (les quals havien estat explotades econòmicament per una petita indústria tapera).

Actualment, els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (olivera, vinya i cereals) i a la ramaderia ovina, que aprofita els pasturatges, circumstància que ha provocat un notable descens de la població, sobretot durant les últimes dècades. És totalment abandonada l’explotació de guixeres i pedreres de calcària, molt rendible fins al començament del segle XX. Àrea comercial de Figueres.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba a la ribera esquerra del riu de Ricardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bisbal d’Empordà, la (Baix Empordà)

104 Respostes

Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà (Catalunya): 20,62 km2, 39 m alt, 10.742 hab (2016)

0baix_emporda(ant: Fontanet)  Situat a l’àrea de contacte entre els contraforts de les Gavarres i la plana de l’Empordà. És drenat pel Daró i els seus afluents, la riera de Vilar i el rec del Molí. La part muntanyosa, al sud, és coberta de boscs d’alzines sureres, en explotació.

L’activitat econòmica del municipi és molt diversificada i es reparteix entre l’agricultura, bàsicament de secà (gra, farratges, vinya i olivera), una mica de regadiu (hortalisses i patates), que aprofiten aigua de pous, la ramaderia (bestiar boví i porcí estabulat, i petites pobl_bisbalempordaexplotacions avícoles). La indústria tapera, que al principi del segle XX, era molt important, actualment resten dues empreses. També fou important la fabricació de terrissa. La població ha experimentat un notable creixement durant els segles XIX i XX, a causa de la immigració, a partir dels anys 1970 ha anat minvant i darrerament s’ha aturat.

La ciutat, vila fins al 1906, s’estén a la dreta del Daró (la vila vella), on destaca el castell de la Bisbal, antic palau episcopal declarat monument històrico-artístic. També són remarcables l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, el conjunt porticat de les Voltes i el Pont Vell sobre el riu Daró. Durant el segle XIII tingué call jueu. Té mercat els divendres per concessió de Jaume II el Just (1322).

Al segle XIV la vila fou emmurallada. Al segle XVII fou el centre de la batllia de la Bisbal. Al segle XIX fou un dels nuclis del republicanisme federal (Foc de la Bisbal). Entre les entitats, destaca la cobla sardanista La Principal de la Bisbal, que és l’oficial de la Generalitat.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Pol de la Bisbal, el veïnat del Vilar, l’antic llogaret dels Perduts i l’antic municipi de Castell d’Empordà, que li fou agregat el 1975.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Bisbal del Penedès, la (Baix Penedès)

12 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 32,54 km2, 189 m alt, 3.466 hab (2016)

0baix_penedesSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, entre les serres de Montmell i de Santa Cristina, i drenat per la riera de la Bisbal, procedent de Montagut i que desguassa (després de 19 km) a la platja del Vendrell. Al sud i a l’est hi ha alguns boscos de pins, que han estat delmats per diversos incendis forestals (anys 1976 i 1977).

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, especialment de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) i el minso regadiu (hortes prop de la riera), ha donat lloc a una important cooperativa agrícola. Hi ha granges avícoles i pecuàries, i una fàbrica de pinsos composts. L’economia s’ha vist impulsada els darrers anys per la indústria tèxtil i sobretot pel turisme, que ha donat lloc a algunes urbanitzacions. Àrea comercial del Vendrell.

La vila es troba unida per un pont de pedra al barri de la Riba, a l’altra banda de la riera.

Dins el terme, que comprèn el poble d’Ortigós i el santuari de Santa Cristina, es troben les coves de Santa Cristina i de Roca Foradada, on s’han descobert elements del neolític i ceràmica ibèrica i romana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques