(Berguedà)
(o de la Gallina Pelada) Cim (2.307 m alt) de la serra d’Ensija, al sector occidental, termenal dels municipis de Fígols de les Mines, Gòsol i Saldes.
Llitzet, cap
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Berguedà (geo)
Jou, coll de -varis geo-
coll de Jou (Baixa Cerdanya / Berguedà) Depressió (2.010 m alt) de la serra del Moixeró, entre les penyes altes del Moixeró i la Tosa d’Alp, límit de les dues comarques.
coll de Jou (Ripollès) Depressió (1.630 m alt) del massís del Taga, entre aquest cim (2.035 m alt) i el puig de Sant Amanç (1.857 m alt).
coll de Jou (Berguedà) Coll (1.530 m alt), al vessant meridional del Pedraforca, al camí de Saldes a Gósol, prop de l’Espà.
Creueta, coll de la -Berguedà/Ripollès-
Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el tossal de la Creueta (2.068 m alt), a l’est, i el cim de pla Beget (2.031 m), a l’oest.
Hi passa la pista de Castellar de N’Hug a la Molina.
Costafreda, cingles de
(Berguedà)
Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre.
Cloterons
(Alt Urgell / Berguedà)
Cim (2.173 m alt) de la serra que separa la vall de Josa de la de l’aigua de Valls, damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol.
Baells, pantà de la
(Berguedà)
Pantà regulador del Llobregat, inaugurat el 1976. Té una capacitat de 115 hm3 i l’alçada de la presa és de 102 m.
És aprofitat també per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat.
Moixeró, el
Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques, constituït per calcàries paleozoiques, que s’estén en direcció oest-est, enllaçant la serra de Cadí amb el massís de la Tosa d’Alp, i separant la conca del Segre (Cerdanya) i la vall del Llobregat (Berguedà).
Té uns 5 km de longitud, i una altura màxima de 2.260 m a les penyes altes del Moixeró.
Formà part del parc natural del Cadí-Moixeró.
Mogrony, serra de
(o de Montgrony) Massís dels Pirineus Orientals, que s’estén en direcció est-oest, entre les dues comarques, sobre les valls de Toses i de Ribes (al nord) i la de Gombrèn (al sud) i que separa les conques del Llobregat i el Freser.
Al pla de Sant Pere hi ha l’església romànica de Sant Pere de Mogrony i el santuari de Mogrony.
L’altitud màxima és de 2.045 m, al puig de coma Ermada.
Merlès, riera de
(Berguedà)
Afluent esquerrà del Llobregat, formada per diversos barrancs, drena el Lluçanès.
Passa per Santa Maria de Merlès i desemboca al Llobregat prop de la colònia Riera, aigua avall de Puig-reig.
Margançol, el
(Berguedà)
(o el Merdançol) Riu, afluent per l’esquerra del Llobregat.
Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s’orienta cap a l’oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s’encaixa fins a 520 m alt. a l’aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu.
L’únic afluent important és la riera de Vilada.
Dades dels Països Catalans 