Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Benavent de Segrià (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 7,43 km2, 234 m alt, 1.482 hab (2016)

0segriaSituat al nord de la comarca, a la vall del Segre, a la plana al·luvial de la Noguera Ribagorçana, al nord de Lleida.

Els recursos econòmics del municipi són tradicionals, basats principalment en l’agricultura de regadiu, que s’alimenta del canal de Pinyana, el qual, amb aigües procedents de la Noguera, rega pràcticament tot el terme, i es dedica sobretot als arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), els cereals i l’alfals, i la ramaderia, orientada principalment a la producció de carn de bestiar porcí i boví. Àrea comercial de Lleida.

El poble fou comprat el 1388 pel bisbe i el capítol de Lleida; destaca l’església parroquial de Sant Joan, neoclàssica, acabada el 1836. El 1703 Felip V de Borbó creà el marquesat de Benavent.

Dins el terme es troba el despoblat i antic terme d’Alendir.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellvís (Pla d’Urgell)

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 46,70 km2, 207 m alt, 2.264 hab (2016)

0pla_urgellSituat al baix Corb, afluent del Segre, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera i el Segrià, al nord-est de Lleida.

L’economia del municipi es l’agricultura, dominada pel regadiu (cereals, farratges i fruiters), gràcies a les sèquies que provenen del Segre, i la ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet, i porcí). Hi ha dues cooperatives, l’una de lletera i l’altra agrícola, i algunes granges avícoles i de conills. La indústria es limita a la derivada dels productes del camp. Àrea comercial de Lleida.

La vila pertangué des de la reconquesta al comtat d’Urgell. Als afores de la vila destaca el santuari i antic convent de les Sogues; més al nord es troba el poble dels Arcs, on hi ha l’església de Sant Antoni.

El terme municipal comprèn també la caseria de les Tarroges, els antics termes rurals de Safareig i Gatén, el despoblat de Remolins i l’antiga quadra d’Arrufat, ambdós separats del terme.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub de Futbol

Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 98,15 km2, 1.061 m alt, 1.995 hab (2016)

0baixa_cerdanyaEstès a banda i banda de la conca alta del Segre. És el centre de la subcomarca de la Batllia de Bellver o Petita Cerdanya. La part muntanyosa del terme, accidentada pels contraforts del Cadí, és coberta de prats alpins i de boscos de pi negre, pi roig i avets.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia porcina, ovina i, especialment bovina, hom hi cria també aviram; i l’agricultura (farratges, cereals, patates, llegums, horta i fruiters), complementades per l’explotació forestal i algunes indústries agropecuàries. També hi ha pesca de truites al Segre. El municipi és també un centre d’estiueig i d’excursions. S’hi celebren dues fires.

La vila, edificada en un turó, a l’esquerra del Segre i dominant el camí natural; l’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Jaume, té a prop una torre i escasses restes de l’antic emmurallament, i és emplaçada davant l’indret de l’antic castell de Bellver, fundat el 1225, com a nou centre de la sots-vegueria del Baridà i d’una important Batllia.

El municipi comprèn, també, els antics pobles i llogarets de Beders, Baltarga, Bor, Coborriu de Bellver, Nèfol, Olià, Santa Eugènia de Nerellà, Pedra, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena de Talló, Sant Martí dels Castells, Talló i Nas, les caseries de Lavascort, Anes, l’Ingla, Vilella i Cortariu, importants masies i els despoblats de Saig i Gallissà de Talló.

El 1962 li foren incorporats els municipis d’Éller i Talltendre i el 1973 el de Riu de Pendís, que es tornà a segregar el 1997.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellvei (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 8,27 km2, 108 m alt, 2.190 hab (2016)

0baix_penedesSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Garraf, a la depressió Pre-litoral, al nord-est del Vendrell. Part del relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, on hi ha unes 100 hectàrees de pinedes.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, bàsicament de secà i dedicada principalment a la vinya, seguit pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els arbres fruiters. Hi ha una cooperativa agrícola, un celler cooperatiu i també algunes indústries que complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial del Vendrell. La pèrdua demogràfica iniciada el 1877 ha estat frenada des del 1960.

El poble, que agrupa gairebé la totalitat de la població del municipi, està situat a l’extrem oriental del terme, a la carretera de Barcelona a València. Pertangué, en les primeres èpoques de la repoblació, al monestir de Sant Cugat del Vallès.

La torre de Bellvei fou una fortalesa menor del terme de Castellet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCeller Agrícola

Bellpuig (Urgell)

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.

La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.

El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellprat (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,97 km2, 653 m alt, 75 hab (2016)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt, en un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres del Tallat i de Forès (serra de Bellprat), a l’esquerra de la capçalera del riu Gaià. A la part més accidentada del territori hi ha pinedes i rouredes, explotades econòmicament.

La vida econòmica del municipi és totalment agrària, amb predomini de l’agricultura de secà (blat i ordi), complementada per l’avicultura. Àrea comercial d’Igualada. La població ha minvat progressivament a partir del 1920.

El poble és troba en una vall, presidit per les restes de l’antic castell de Queralt, dalt d’un turó de la serra de Queralt; fins el 1536 no n’és testimoniada la parròquia (Sant Salvador); abans depenia de la de Sant Jaume de Queralt.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellmunt d’Urgell (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 5,11 km2, 379 m alt, 188 hab (2016)

0nogueraSituat en una plana, a l’est de la ciutat de Balaguer, accidentada només per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt (379 m), límit meridional de la serra del Sió.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del regadiu (blat, ordi i alfals), que aprofita l’aigua del canal d’Urgell. Tant els conreus de secà (que produeixen olives i blat), com la ramaderia (bestiar porcí i boví), fan de complement. També hi ha granges de conills. Àrea comercial de Balaguer.

Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris. La població, tanmateix, ha disminuït progressivament durant tot el segle XX.

El poble es troba al cim de la serra de Bellmunt; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, del segle XVI. Pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellmunt del Priorat (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 8,86 km2, 261 m alt, 296 hab (2016)

0prioratSituat al centre de la comarca, a la banda esquerra del riu de Siurana, a la seva confluència amb el riu de Montsant, a l’oest de Falset.

Les mines de plom (mines de Bellmunt), situades entre el poble i el riu de Siurana, explotades des de l’antiguitat, es tancaren el 1975, fet que ha provocat una notable davallada de la població.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de secà, que amb tot només ocupa la meitat de la superfície del terme i és dedicada preferentment a la vinya, que té el caràcter gairebé de monocultura; els conreus d’oliveres, arbres fruiters, cereals i avellaners són complementaris. La propietat de la terra és molt repartida i tres quartes parts de les explotacions són conreades pels propietaris.

El poble es troba situat al mig d’una plana, a uns 2 km del riu Siurana; hi destaca l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII. Entre el poble i el riu hi ha l’antiga colònia minera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesMuseu de les Mines

Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell)

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 34,92 km2, 196 m alt, 2.349 hab (2016)

0pla_urgellSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Segre, al límit amb el Segrià, a l’est de Lleida.

L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, alfals, remolatxa i arbres fruiters), alimentada pel canal auxiliar d’Urgell, ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme. Els conreus de secà, de poca importància, són ametllers, oliveres i cereals. La ramaderia també és important: predomina el bestiar porcí, oví i especialment el boví per a la producció de llet; hi ha també avicultura. La indústria es limita a la derivada de l’agricultura (farineres) i a algunes teuleries. Àrea comercial de Lleida.

La població ha experimentat una important crescuda de base immigratòria durant els dos primers terços del segle XX, a causa sobretot de l’extensió del regadiu; darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, allargat seguint l’eix de la carretera de Barcelona a Lleida, s’ha estès vers l’estació del ferrocarril; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellcaire d’Urgell (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 31,38 km2, 267 m alt, 1.263 hab (2016)

0nogueraSituat al sud de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i a l’esquerra del Segre, en un territori pla, al sud-est de Balaguer. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts de la serra d’Almenara.

L’agricultura de regadiu (blat, ordi, blat de moro, alfals i arbres fruiters), molt mecanitzada i alimentada amb aigua del canal d’Urgell, ocupa una de les superfícies de conreu més extenses de la comarca; hi ha també conreus de secà (cereals, oliveres i vinya). També són importants la ramaderia (bestiar boví i porquí) i l’avicultura. Algunes activitats industrials (materials per a la construcció i tèxtil) complementen la vida econòmica del municipi. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a banda i banda de la carretera de Tàrrega a Balaguer; l’església parroquial de Santa Maria fou molt de temps sufragània de Balaguer.

Dins el terme es troben la caseria de Pedrís, l’antic terme de Filella, el terme rural del Penal i el despoblat de la Saida.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques